Pressions ultres en el relleu de Sistach a Barcelona / Presiones ultras en el relevo de Sistach en Barcelona

Pressions ultres en el relleu de Sistach a Barcelona / Presiones ultras en el relevo de Sistach en Barcelona

1. El cardenal Lluís Martínez Sistach presenta la seva canònica renuncia com arquebisbe de Barcelona perquè aquest diumenge, 29 d’abril, compleix 75 anys. Grups ultra catòlics espanyols i catalans fa anys que estan mobilitzats per tal d’influir a Roma en el nomenament del seu successor. Ho canalitzen sobretot a través d’una pàgina web anònima manipulada per un reduït número de sacerdots i laics. La fiscalia investiga als autors d’aquesta web per falsificar dades.

 2. La tasca d’aquesta web ultra i anònima consisteix en atacar sistemàticament al cardenal Martínez Sistach i als seus col·laboradors. Dona suport, en canvi, a altres bisbes com, per exemple, Josep Àngel Sàiz Meneses (Terrassa), Romà Casanova (Vic) i Xavier Novell (Solsona). Sorprèn que el col·lectiu de bisbes no s’hagi desmarcat d’una web que menysprea barroerament a alguns d’ells com el mencionat Martínez Sistach i Joan Enric Vives. La passivitat de l’episcopat català davant aquesta web autoproclamada catòlica és similar a la passivitat que l’episcopat espanyol va mantenir amb la Cope, vinculada a la Conferencia Episcopal Espanyola, en l’època de Federico Jiménez Losantos.

 3. A l’hora de procedir al nomenament del nou bisbe de Barcelona, a qui farà cas Roma? A aquests sectors ultracatòlics i preconciliars? Al moderat Martínez Sistach? Hi ha uns fets que indiquen que el cardenal ha guanyat pes a Roma. La vinguda de Benet XVI a Barcelona per consagrar la basílica de la Sagrada Família. La celebració a la capital catalana de dos dels grans projectes pastorals del Papa: la Missió Metròpolis i l’Atri dels Gentils. Un llibre de Martínez Sistach que acaba d’aparèixer, “La Sagrada Família, un diàleg entre fe i cultura”, que compta amb la  col·laboració de tres destacats homes de confiança de Benet XVI com son els cardenals Tarcisio Bertone i Gianfranco Ravasi i l’arquebisbe Rino Fisichella.

 4. Però a partir d’aquí s’obren les especulacions, mes o menys fonamentades, sobre la data en que es produirà el relleu episcopal i sobre la persona escollida per succeir-lo. El secretisme en aquests processos, que no te res a veure amb les necessàries discreció i transparència, genera tot tipus de rumors. Es parlen d’hipotètics noms. Els arquebisbes Joan-Enric Vives i Jaume Pujol. El bisbe Josep Àngel Sàiz Meneses. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona des de el 21 de març del 2009 i d’exquisida capacitat pastoral. El sacerdot Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, home ben connectat internacionalment i amb Roma. I els que seguiran.

 Versión castellana

 1. El cardenal Lluís Martínez Sistach presenta su canónica renuncia como arzobispo de Barcelona porque este domingo, 29 de abril, cumple 75 años. Grupos ultra católicos españoles y catalanes llevan años movilizados para influir en Roma en el nombramiento de su sucesor. Lo canalizan sobre todo a través de una página web anónima manipulada por un reducido número de sacerdotes y laicos. La fiscalía investiga a los autores de esta web por falsificar datos.

2. La tarea de esta web ultra y anónima consiste en atacar sistemáticamente al cardenal Martínez Sistach y sus colaboradores. Apoya, en cambio, a otros obispos como, por ejemplo, Josep Àngel Saiz Meneses (Terrassa), Romà Casanova (Vic) y Xavier Novell (Solsona). Sorprende que el colectivo de obispos no se haya desmarcado de una web que desprecia despectivamente a algunos de ellos como el mencionado Martínez Sistach y Joan Enric Vives. La pasividad del episcopado catalán ante esta web autoproclamada católica es similar a la pasividad que el episcopado español mantuvo con la Cope, vinculada a la Conferencia Episcopal Española, en la época de Federico Jiménez Losantos.

3. A la hora de proceder el nombramiento del nuevo obispo de Barcelona, ​​¿A quien hará caso Roma? ¿A estos sectores ultracatólicos y preconciliares? ¿Al moderado Martínez Sistach? Hay unos hechos  que indican que el cardenal ha ganado peso en Roma. La visita de Benedicto XVI a Barcelona para consagrar la basílica de la Sagrada Familia. La celebración en la capital catalana de dos de los grandes proyectos pastorales del Papa: la Misión Metrópolis y el Atrio de los Gentiles. Un libro de Martínez Sistach que acaba de aparecer, “La Sagrada Familia, un diálogo entre fe y cultura”, que cuenta con la colaboración de tres destacados hombres de confianza de Benedicto XVI como son los cardenales Tarcisio Bertone y Gianfranco Ravasi y el arzobispo Rino Fisichella.

4. Pero a partir de aquí se abren las especulaciones, más o menos fundamentadas, sobre la fecha en que se producirá el relevo episcopal y sobre la persona elegida para sucederle. El secretismo en estos procesos, que no tiene nada que ver con las necesarias discreción y transparencia, generan todo tipo de rumores. Se hablan de hipotéticos nombres. Los arzobispos Joan-Enric Vives y Jaume Pujol. El obispo Josep Àngel Saiz Meneses. Sebastià Taltavull, obispo auxiliar de Barcelona desde el 21 de marzo de 2009 y de exquisita capacidad pastoral. El sacerdote Armand Puig, decano de la Facultad de Teología de Catalunya, hombre bien conectado internacionalmente y con Roma. Y los que seguirán.