(Homiliari). Conflicte entre Jesús i el temple

(Homiliari). Conflicte entre Jesús i el temple

En record dels cristians Jesús Huguet (sacerdot catòlic) i Enric Capó (pastor protestant). Fidels a l’Evangeli de Jesús  i amants del seu país, Catalunya. Morts el mateix dia 9 de març en l’esperança de la resurrecció. Coincideixen ara en el mateix temple de l’Esperit i de la plena humanitat.

 1. Pot resultar sorprenent i difícil de comprendre. La relació entre Jesús i el temple és conflictiva. Així es mostra  en l’episodi de l’Evangeli (Joan, 2, 13-25) del diumenge, 11 de març. La visió i la pràctica de Jesús sobre el temple, sobre Déu, sobre la condició humana, sobre la relació entre Déu i la humanitat no és la visió ni la pràctica que determinada classe sacerdotal i determinada gent tenen del temple. Jesús no vol un temple vinculat als poders polític, econòmic, religiós.

 2. La vida i l’acció de Jesús no queden tancats en el temple. Al contrari. La major part de l’activitat de Jesús i la més significativa succeeix al marge del temple. Fora del temple… Jesús neix, transmet el missatge evangèlic, cuida pel benestar de la gent i dels mes pobres, predica, prega i ensenya el Parenostre, es transfigura, celebra la primera eucaristia, sofreix la passió, mort crucificat, ressuscita i puja al cel.

 3. Jesús relativitza el temple, que és una institució clau en el judaisme. Ho relativitza amb paraules, arguments i accions exemplars. Un dia li diu a la samaritana (Joan 4, 21): “Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni a Jerusalem (…) Arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare”.

 4. En l’episodi d’aquest diumenge, Jesús realitza una revolució religiosa. Parla del temple del seu cos. Anys després, Pau afirmarà que el cos humà –es a dir la persona humana- és temple de Déu. “¿No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit  de Déu habita en vosaltres? Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu es sagrat, i aquest temple sou vosaltres” (Primera Carta als Corintis 3, 16-17).

 5. El cristià, per coherència, ha de compartir aquesta revolució de Jesús i participar-hi activament. El cristià troba Déu en el temple de la pròpia consciència i també de cada ser humà. Els temples de pedra (esglesiola romànica, parròquia, Sagrada Família, basílica de Sant Pere…) només tenen sentit i utilitat  si creen un clima de silenci i pregària que facilitin la trobada de Déu en la pròpia consciència i en els altres.