Aquest mes d’agost farà 25 anys del gran incendi de la muntanya de Montserrat. L’any 1986 un gran foc assolà a inicis d'agost bona part de la muntanya de Montserrat. Els boscos de la muntanya, els matolls s’incendiaren ràpidament com rostolls. En pocs moments el foc encerclà el monestir i el santuari. La flora i la fauna desapareixien consumides per unes flames que no es podien aturar. Una gran solidaritat humana es desplegà per combatre el foc. Però aquest no es podia aturar. Foren uns dies tristos. Montserrat cremava. Un gran desastre natural i sentimental s’apoderà del cor de molts catalans. La muntanya de Montserrat, símbol de la pàtria catalana, quedava consumida per un foc devastador. Però, a mesura que el foc avançava creixia el sentiment de col·laboració i donació per salvar Montserrat. I així fou. Ara Montserrat, anys després, 25 anys després en el moment d’escriure aquesta nota, emergeix en el centre de Catalunya per recordar-nos el valor de la lluita per defensar els nostres valors i símbols. Montserrat vencé al foc, de la mateixa manera com els catalans hem sabut vèncer els contratemps.
Les cròniques d’aquells dies d’agost de 1986 expliquen com molts catalans ploraren per Montserrat. Perquè el plor era l’única manera d’expressar el dolor que moltes persones sentien en veure que es cremava allò que tant s’estimava. Plor amarg d’impotència al veure que el foc avançava sense control. Durant uns dies els pocs monjos que quedaren en el monestir, els treballadors del Santuari, els bombers, voluntaris i els veïns dels pobles de l’entorn lluitaren per evitar aquesta aquest infern que s’havia convertit la muntanya. Foren uns dies de combat sense treva per salvar Montserrat.
Malgrat l’angoixa d’aquells moments, també es visqueren moments d’esperança. Jordi Molas i Rifà, monjo de Montserrat, escriví que “mentre Montserrat cremava ja neixien i brotaven arreu signes de vida. D’arreu arribaven cartes, telegrames ... com volent fer pinya, fer front contra una adversitat comuna”(Mentre Montserrat cremava. Butlletí del Santuari nº 17 gener 1987). Gràcies a aquesta àmplia solidaritat Montserrat: els monestirs de Santa Maria i Sant Benet, referen ràpidament la seva vida de pregària i acolliment de peregrins, i la natura torna a omplir-se de vida nova i creixent. Durant uns dies, l’incendi de Montserrat desconcertà a l’opinió pública per la polèmica entorn a la seva intencionalitat o sobre la idoneitat de les mesures preventives a Catalunya. El que interessà llavors, i en aquests moments, és que, com escriví Jordi Moles i Rifà, “tant de bo que algú, d'aquí a uns anys, gràcies a aquest butlletí i per mitjà d'altres documents, sàpiga descobrir i llegir i transmetre els sentiments i les actituds i els valors que va viure un poble mentre un tros ben simbòlic de la seva terra cremava per un foc vingut qui sap d'on” (ibid).
Aprofito aquesta nota d’avui per acomiadar-me dels meus lectors fins el proper mes de setembre. Bon mes d’agost per a tothom.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.