II Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes
Quan les primeres llums de l’aurora embolcallen el monestir de les Avellanes, una vista aèria permetria pensar en l’època medieval, si no fos per l’asfalt de la carretera o per les plaques solars d’un camp veí que recullen àvidament els raigs lluminosos. La porta d’accés ens obre a una síntesi entre tradició i modernitat. El claustre, amb les columnes desgastades, és la millor relíquia del passat. Altres dissenys, integrats harmònicament en el conjunt monumental, ens remeten als nostres dies.
Els dies 4 i 5 de juliol, professors universitaris, investigadors i experts han confluït en aquesta cita internacional per celebrar les II Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes sobre el Monacat femení en l’Europa medieval.
Les diferents intervencions han permès connectar amb una època, menystinguda de forma injusta en segles posteriors, però que continua despertant l’interès en el camp de la recerca.
En aquesta línia i en el marc de les jornades, s’ha presentat una nova revista, titulada The Journal Medieval Monastic Studies, Brepols Publishers, el primer volum del qual apareixerà el 2012, sota la responsabilitat de les professores Janet Burton i Karen Stöber. El període cronològic abasta del 300 al 1600 aproximadament. La llengua bàsica serà l’anglès i la periodicitat, anual.
L’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes i el dinàmic grup de recerca consolidada d’estudis medievals Espai, Poder i Cultura de la Universitat de Lleida han possibilitat aquestes jornades, dissenyades pel grup universitari i desplegades a través d’un magnífic ventall de perspectives interessants. S’ha confiat la direcció d’aquesta trobada a Karen Stöber (que ha compaginat l’anglès amb el català), Janet Burton i Flocel Sabaté.
El monacat masculí és més conegut i investigat. Una de les aportacions més interessants d’aquestes jornades ha consistit en la seva orientació sobre el monacat femení, tema relegat durant molt de temps.
D’aquesta manera, resulta més fàcil accedir a la comprensió de la vida religiosa femenina així com a un coneixement més bo de la dona en l’edat mitjana. S’han abordat els temes des de dues perspectives: internacional (Espanya, Illes britàniques, Itàlia, Escandinàvia, Transsilvània, Flandes, Alemanya i França) i interdisciplinària (història, art, espiritualitat, arqueologia...). La majoria de les conferències s’han pronunciat en anglès, amb traducció simultània, tot i que també s’han emprat altres llengües com el català, el castellà, l’italià i el francès.
Les aportacions s’han agrupat en quatre nuclis d’interès. Primer, fundació, identitat i autoritat. Guido Cariboni, a partir de la Itàlia septentrional, ha insistit en la varietat de les fundacions i en la construcció d’una identitat. Gregoria Cavero s’ha centrat sobre el monacat femení espanyol, especialment en els convents familiars femenins i la seva evolució en els segles XI i XII. Ha subratllat les diferències regionals (evidents a Catalunya), el procés de transformació (familiars, benedictins, cistercencs), el paper crucial de les dòmines i la importància de les grans reformes i concilis, així com les referències patrimonials. Janet Burton ha abordat un tema interessant i sensible: comunitats religioses femenines i autoritat masculina. Entre els mecanismes de control i reforçament de l’autoritat, ha esmentat les normes i regulacions, les rutines, la identitat corporativa, les estructures, el ritual, l’ús de l’espai i els vestits. Ha esmentat també les conclusions de la vista panoràmica de les inquietuds i criteris de valoració d’aquella època. Michèlle Gaillard ha centrat la seva intervenció en els monestirs femenins de l’Alta Edat Mitjana entre el Sena i el Rin.
Segon, el monacat femení regional. Anna Rapetti ha desenvolupat la seva reflexió sobre les dones i el monacat a Venècia entre els segles X i XII, en el context ducal. Brian Golding s’ha aturat en les formes d’atenció monacal dels segles XII i XIII a Anglaterra. Brian Patrick McQuire ha desenvolupat l’estudi sobre les monges cistercenques en l’edat mitjana danesa i sueca. A través del monestir de Rolkilde, ha confirmat una de les seves conclusions: els monestirs femenins també van mirar cap a fora, van tenir poder i van influenciar la societat propera, fet que esdevenia tant al nord com al sud d’Europa. Núria Jornet, de la Universitat de Barcelona, ha parlat de l’espiritualitat mendicant en femení a les terres catalanes: el naixement de les primeres comunitats clarisses. La riquesa i arrelament que han tingut al nostre país resulta veritablement admirable. Carmen Florea ha exposat el seu pensament sobre el monacat femení a la Transsilvània meridional.
Tercer, art, arquitectura i arqueologia. Tracy Collins ha presentat una visió arqueològica dels monestirs femenins a Irlanda, amb un mapa complet de tots els monestirs existents a l’edat mitjana. La destrucció de bona part dels fons documentals i l’abandonament dels edificis, ha privilegiat l’arqueologia com a recurs per conèixer el passat dels monestirs femenins medievals. Michael Carter ha comentat amb diapositives abundants detalls d’art i arquitectura dels monestirs cistercencs femenins del nord d’Anglaterra al final de l’Edat Mitjana.
S’ha centrat també en Swine Priory per destacar la imatge social crítica amb relació amb els monestirs femenins i la contraposició entre l’art popular i civil amb l’interior dels monestirs, de gran qualitat artística. Quart, l’espai simbòlic, desenvolupat a través de tres intervencions. Erin Jordan ha dissertat sobre gènere, espai i monestirs femenins cistercencs a Flandes durant el segle XIII. Anne Müller, sobre el significat simbòlic de l’espai en la tradició monàstica femenina, i Matthias Untermann, sobre la ubicació del cor a les esglésies de convents femenins destacant els diferents models seguits. En els monestirs dobles, es diferenciava el cor masculí del cor femení, que solia deixar-se a la zona oest.
Cada grup de ponències ha obert un animat debat entre els presents.
Una base de dades FemMoData sobre els monestirs femenins a Europa ha estat presentada per la professora Hedwig Röckelein (Georg-August-Universität Göttingen). El projecte web és accessible a través de l’adreça següent: http://femmodata.uni-gottingen.de, i conté nombrosos recursos a disposició de les persones interessades a conèixer la identificació i situació, la fundació (data, fundadors, benefactors, propòsit), desenvolupament i història, culte (sants patrons i relíquies) i fonts (documents, art...). Si aconsegueix desenvolupar-se probablement serà un dels recursos informatius més importants per a l’estudi del monacat femení europeu.
Algunes observacions finals: la comparació entre els monestirs femenins i masculins no resulta fàcil; la importància de la internacionalitat i de la interdisciplinarietat; la gran varietat d’experiències religioses, fins i tot entre dones; la conveniència de repensar alguna de les idees sobre el monacat femení; el contacte entre investigadors... El desig és publicar totes les ponències.
En l’obertura de les jornades, han intervingut set personalitats (president del Consell Comarcal, les alcaldesses d’Os i d’Avellanes, el vicerector de la Universitat de Lleida, el director del Grup de Recerca, la directora de les Jornades i el germà marista Jaume Parés. Dos punts d’interès especial. Primer, el projecte de les jornades com un projecte obert a tots, que interrelaciona coneixement i recerca (món universitari), entorn social i cultural (territori) i món religiós en un punt de confluència que és el monestir de les Avellanes. Segon, s’ha reivindicat des del món polític el retorn a les Avellanes de la imatge de la Mare de Déu amb el nen, adquirida fa uns mesos en una subhasta per la Generalitat de Catalunya. Seria el que tocaria.
El monestir de les Avellanes, una casa de portes obertes, constitueix una aposta valenta dels Germans Maristes per oferir un ampli ventall de propostes d’espiritualitat, formació, recerca, lleure, gastronomia, ecologia, entorn, silenci, diàleg, acollida... Amb aquestes jornades, les Avellanes ofereix un producte d’alt nivell universitari per segon any consecutiu. El projecte tira endavant i es dissenyen ja les terceres, comptant amb l’empenta i dinamisme de la Universitat de Lleida.
Grupos
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.