Pasar al contenido principal

Arribo d'un Congrés professional . La meva professió és una meravella: et permet conèixer l'ésser humà en moltes de les seves dimensions. Ser metge que es dedica a la comunicació , això és el metge foniatra, permet abordar la relació dels humans amb ells mateixos, i amb el seu entorn. Demana conèixer aspectes de neurologia,allò que el sistema nervió fa possible, d'acústica -les qualitats del sò-. Demana conèixer l'estructura del llenguage, la seva evolució. Es impresicindible conèixer la fisiologia de la veu, de l'audició , de la parla. Però també sabem que l'home es configura en la seva relació depenent dels estímuls que l'envolten, dels mitajans de maduració personal , psicològica, afectiva,intel.leectual, que l'han dut a voler-se relacionar amb el seu entorn.

Per això admiro els meus companys, perquè, a mida que ens anem fent grans, descobreixo en ells no només professionals amb bagatge científic, sinó també grans persones, capaces de compadir i d'estimar el nen que mai podrà parlar...i unes llàgrimes cauen dels ulls del seu metge quan ens ensenya el cas d'aquest nen. I tenen una mirada lúcida i crítica sobre la realitat, molts d'ells compromesos en diferents associacions i activitats del seu municipi.

I com que som pocs en tot l'Estat, ens fem costat, riem i compartim uns dies amb càrrega professional i científica, però també amical i humana. La foniatria demana temps, i ells el donen als seus pacients...i els pacients els estimen.

Una de les foniatres que ha marcat la història de molts de nosaltres s'acaba de jubilar: ha deixat un pòsit de rigor en el treball, de coneixements, d'interdiscplinarietat molt difícil d'assolir. Però sobre tot ha deixat una escola de metges foniatres i de logopedes apassionats pel llenguatge i per ajudar a recuperar una forma de comunicar-se als que l'han perdut o encara no l'han trobat. Ha estat, és, mestre en ciència i humanitat, en saber mirar i escoltar. I en estimar. Es una dona sàvia.

Dóno gràcies a Déu d'haber-me permès de viure d'aquesta professió....on els creients som tan pocs, però on tanta gent m'ensenya a ser més creient descobrint en ells la presència del Déu amb nosaltres, allí on hi ha amor.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.