Us proposem de pujar a dalt del puig de Sant Sadurní de Gallifa (941 m). És el punt culminant dels cingles de Gallifa (continuació cap a l’oest dels cingles de Bertí i una silueta inconfusible de les Muntanyes Prelitorals), que són un element clau del relleu definitori del paisatge dels dos Vallès i mirador amb una gran panoràmica.
El punt de partida de la pujada és el trencall de la pista de terra que va al mas la Roca. Un vell cartell ho indica. Arrenca, ampla (hi ha espai per a tres o quatre cotxes), a la dreta de la carretera (entre el km 13 i el km 12) anant de Sant Feliu de Codines a Gallifa. Estem aproximadament a 500 m sobre el nivell del mar. Una cadena impedeix el pas als vehicles.
Avancem per la pista, que deixarem abans d’arribar al mas, quan trobem un pontet. No el passarem sinó que trencarem a la dreta. Allà podrem observar el que queda d’un forn de calç. A partir d’aquí el nostre recorregut està indicat amb senyals verds i grocs, més o menys seguits i més o menys clars, fins gairebé dalt, fins al collet de Sant Sadurní. Deixem la pista, doncs, desviant-nos a la dreta per un camí ben clar. Aviat es bifurcarà i continuarem pel de l’esquerra fins que travessem la riera pel llit de roca viva; riera que pràcticament ens ha anat acompanyant en l’ascensió suau que hem fet des de l’inici.
Passada la riera la pujada esdevé més forta. La fem per l’obaga, feréstega, amb una vegetació abundant, alzinar sobretot de sotabosc espès, seguint un corriolet ben fressat. Deixeu-vos guiar pel senyals i les fites. El camí avança fent llaçades, ara més llargues ara més curtes. Deixem un camí a la dreta. Arribats gairebé al peu del cingle, el camí el va vorejant per la dreta i s’enfila fins al collet de Pedra, amb unes tanques de fusta com per impedir el pas de cavalls, motos i bicis. Ara el camí avança més planer fins al collet de Sant Sadurní, una cruïlla de pistes i camins. A partir d’aquí prescindim dels senyals. No fem cas de les pistes i prenem el camí que puja cap a l’esquerra seguint el fil suau de la carena que ens porta fins dalt. Amb pas tranquil, haurem fet l’ascensió en un parell d’hores.
L’esplanadeta del cim la presideix una església romànica que ja existia el 939. Adossada a l’església, renovada al segle xi, amb un bell absis amb decoració llombarda, el 1714 es va bastir la casa dels ermitans, actualment tancada.
Per gaudir del panorama ens podem acostar a la cinglera que ens indica l’absis, cap a llevant, i avançant des de la porta, cap al sud. El massís del Montseny, el Puig Ciró i el Puiggraciós dels Cingles del Bertí, el Farell, Sant Llorenç del Munt ens omplen la vista; i si ens hi fixem bé, cap a l’est i lleugerament al nord, podrem mirar de localitzar el sanatori de Puig d’Olena, que vam visitar en la passejada de L’Agulla passada recordant Màrius Torres.
Podeu seguir el recorregut i contextualitzar-lo dins el seu entorn amb el mapa Cingles de Bertí d’Editorial Alpina, edició 2004-2005. En la guia que l’acompanya hi trobareu explicada també aquesta excursió.
Josep Pascual
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.