La història al carrer

Perpinyà i Granollers versus Mataró i Viladecans.

Quan passeges per Perpinyà, et trobes cada dos per tres uns plafons en francès, català i anglès en què s’explica la història d’un determinat carrer, o un edifici, o un jardí. Quan passeges per Granollers, també: són més senzills i no n’hi ha tants, però certament que són prou interessants, perquè arriben fins al temps actual i expliquen, per exemple, i de manera crec que molt objectiva, les vicissituds de l’església parroquial en temps de la guerra i els arguments que es van utilitzar per enderroca-la.

Quan passeges per Mataró, això no ho trobes. I a Mataró seria molt interessant, perquè hi ha molta història pels seus carrers, i molts edificis que valdria la pena de fer conèixer, i molts elements de tot tipus a destacar. I, a Viladecans, que és el meu poble, tampoc, llevat d’unes concretes excepcions. A Viladecans no hi ha tota la riquesa històrica que hi ha a Mataró, ni de bon tros. Però precisament per això, seria encara més interessant que la gent, passejant pels carrers, trobés plaques o plafons que li expliquessin els pocs monuments valuosos que tenim i que, pel fet de ser pocs, ho són molt: la Torre Modolell, la Torre del Baró, l’ermita de Sales… I que li expliquessin on era la minúscula capella que va fer d’església local durant segles i on molta gent s’havia de quedar fora perquè no hi cabien; o que li expliquessin on va ser la primera fàbrica de la localitat, on només hi treballaven dones; o que li expliquessin la història de l’última colònia que es va fer a Catalunya, l’anomenat Poblat Roca. I que li expliquessin, encara, aquella esplèndida façana plena de símbols maçònics que algú, no se sap qui, va construir al segle XIX pràcticament al costat de l’església, probablement per molestar… He dit abans que hi havia algunes concretes excepcions: però que consisteixen en unes plaques amb fredes dades històriques que de fet no expliquen res…

En aquestes èpoques tan globalitzades i despersonalitzades, crec que trobar-se la història pel carrer és una magnífica manera d’humanitzar les nostres poblacions. Que potser poca gent ho llegirà? Potser sí. Però si no hi és, segur que no ho llegirà ningú.

Josep Lligadas és escriptor