A partir d’ara, cada cop que entri pel vestíbul del primer pis del palau de l’ambaixada d’Espanya davant la Santa Seu, em costarà no mirar amunt, al sostre. La setmana passada, abans de marxar definitivament de Roma, l’exambaixador Francisco Vázquez ens explicava en un dinar que era ell qui havia fet pintar en aquell sostre una reproducció d’un antic mapa del Tractat de Tordesillas. Vázquez va dir aleshores el que també consta en el seu volum Obras y actividades en el Palacio de España (2006-2011): “en la esquina de la Península mandé poner la Torre de Hércules, única infracción histórica, pero que me sirve para rendir homenaje a mi querida ciudad de La Coruña y dejar constancia del paso de un coruñés por esta embajada”.
És a dir, Vázquez va fer aparèixer el símbol d’un escut gallec en un mapa històric renaixentista reproduït a l’emblemàtic palau de Piazza di Spagna... Com si un barceloní hi hagués pintat la creu de Sant Jordi amb les quatre barres. Però aleshores la notícia hauria tingut una transcendència ben diferent.
En el seu comiat, Vázquez ens va fer un balanç del seu pas per Roma. I va quedar ben palesa la seva poca consideració vers Catalunya. Entre altres coses, es va esplaiar àmpliament sobre el que ell considera el broche de oro de la seva carrera: la visita de Benet XVI a Santiago. A Santiago. A Santiago.
Durant tota la trobada semblava que Vázquez hagués oblidat que el papa també havia estat a Barcelona. Així mateix va oblidar esmentar el cardenal Sistach al llarg de l’àpat, mentre prodigava grans paraules per a Cañizares i Rouco. Fins i tot va oblidar Sistach quan algú li va demanar els noms dels eclesiàstics espanyols més representatius a Roma. Com era el 14 d’abril, vaig pensar per uns moments que estàvem en l’any 1931. I que no es tractava d’oblit o indiferència: Barcelona no es trobava dins d’Espanya, Sistach no era espanyol. Al final de dues hores llargues, un company català va recordar a Vázquez la visita del papa a Barcelona i l’apreci de Benet XVI vers Sistach. “Ah sí, Barcelona... Ah sí, Sistach...!”.
Això és només un tast d’un àpat força indigest.
Dos dies més tard, Maria Jesús Figa López-Palop, presentava les credencials al papa. La nova ambaixadora és filla del conegut jurista català Lluís Figa Faura (1918-1996), compilador del Dret Civil de Catalunya, pel qual va rebre el 1993 la Creu de Sant Jordi.
L’actual cap de l’ambaixada espanyola davant la Santa Seu va néixer a Barcelona fa seixanta anys. Té una biografia personal i professional molt arrelada a Madrid, però parla català. Si més no, esperem i desitgem una mirada vers Catalunya diferent de la de Vázquez .
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.