¿Per què el cristianisme i els cristians som irrellevants?

Avui s’ha presentat a la Facultat de Teologia de Catalunya el document dels bisbes catalans “Al servei del nostre poble” en ocasió dels 25 anys d’un altre document de l’episcopat “Arrels cristianes de Catalunya”. Com escriví en el seu moment, els bisbes catalans han fet un magnífic document. Bo pel seu contingut i perquè era necessari. A mesura que escoltava les diferents intervencions que presentaven el text m’anava fet la mateixa pregunta: si el document és pertinent, ¿per què el cristianisme avui sembla irrellevant en la societat catalana?.

Penso que aquesta és la pregunta que cal fer-se ara un cop feta l’afirmació de la disponibilitat de l’Església catòlica catalana d’estar al servei de la societat. Després d’haver manifestat els bisbes, en nom de l’Església catòlica catalana, la voluntat de treballar per construir un món més just i fratern tinc la sensació de que els cristians resultem poc rellevant pels conciutadans del meu país. No accepto, sense més, que el futur de les religions sigui ser una minoria. No és així en altres indrets del món, ¿per què he d’admetre com a bona aquesta hipòtesi?. Pot ser cal assumir que, sense retornar al temps d’un cristianisme imposat des del poder civil, és possible un cristianisme que interessi a més sectors de la societat del que ho fa ara.

Voldria trobar les respostes a aquesta pregunta. Probablement hi ha moltes respostes, en el ben entès que la pregunta estigui ben formulada. En qualsevol cas m’agradaria pensar-hi una mica més i convidar als meus amics i amigues a fer la mateixa reflexió. Es tracta d’encetar una reflexió oberta, sense cap prejudici i admeten, tal com ho han fet els bisbes, que pot ser caldrà demanar perdó per “les mancances i els errors que, com a membres de l’Església, hàgim pogut cometre en un passat més o menys llunyà” o en el present.