Pregar a la universitat

El títol d’aquest post podria dir-se també “pregar per la universitat”. L’oposició frontal d’un reduït grup d’universitaris contra les capelles universitàries, junt amb la passivitat d’algunes autoritats universitàries, fa pensar que no aniria malament pregar perquè les institucions acadèmiques perseveressin amb la tolerància i el respecte. Aquests valors han de formar part de la matriu democràtica de la nostre societat i pel que sembla, hi ha un sector universitari, professors i alumnes, contrari a que hi ha hagi un espai de pregària en el recinte universitari.

Defensar l’existència d’aquest espai dins del recinte universitari no em fa sentir ni conservador ni un catòlic tancat. Ni sóc una cosa, ni l’altra. Però defenso l’existència d’un espai de culte en l’àmbit universitari com a demòcrata i convençut que la millor manera d’articular la convivència ciutadana és respectant les conviccions personals, tant les dels que volen pregar com els que no ho volen fer. L’existència d’un espai de culte dins l’àmbit universitari no vulnera cap precepte constitucional de independència de l’Estat respecte les confessions religioses. Els que vulneren l’esperit constitucional són els que impedeixen o toleren que es vulneri l’exercici del dret a la llibertat religiosa. Perquè el que es fa dins d’un espai reservat al culte és practicar una llibertat fonamental, com la practiquen també els que de manera ordena i pacífica no hi van. El que no es democràtic és impedir l’exercici de la llibertat.

A Itàlia, el president laic de la República, Giorgio Napolitana, avergonyit va demanar perdó públicament a través d’una carta a Benet XVI perquè uns brètols li impediren pronunciar una conferència a la universitat romana de la Sapienza. Fa uns mesos uns altres brètols impediren una conferència del cardenal Rouco a l’autònoma de Madrid. A Barcelona, la pastoral universitària té dificultats per poder celebrar missa en les capelles de la Universitat. Fa pocs dies a Madrid, un grup d’estudiants de la Complutense feren el mateix en forma d’un grotesc escarni. La intolerància o la manca de respecte a les creences i a la seva manifestació desqualifiquen a una societat. Les religions, els lliures pensadors i els pensadors lliures tenen tot el dret a expressar-se en l’espai públic sempre que ho facin amb civisme. La qual cosa comporta respectar que altres persones puguin fer el mateix. Fora un sarcasme que alguns dels grups promotors d’aquestes iniciatives, els que més criden i són activistes de la seva interpretació tancada de la laïcitat, rebessin subvencions públiques per les seves activitats. Seria un lamentable contrasentit.