Immigració i crisi

La crisi ha tingut un impacte directe entre la població immigrada que compta amb les taxes d’atur més elevades de tota Catalunya. La taxa d’atur entre la població immigrada no comunitària es troba ja en el 35% en el cas dels homes i el 23% entre les dones. En tots dos casos, taxes d’atur deu punts percentuals per damunt de les de la població amb nacionalitat espanyola, que és de 20 punts en el cas del homes
Tot i que ha disminuït el nombre de persones nouvingudes, arribades tant per les vies legalment establertes com de forma irregular, continua existint una borsa important d’estrangers en situació d’irregularitat, borsa que podria veure’s incrementada per persones que tot i que actualment tenen autorització de residència podrien perdre-la com a conseqüència d’una situació d’atur perllongada en el temps, l’anomenada irregularitat sobrevinguda.
S’està produint un clar empitjorament de la situació de les famílies d’origen estranger, fet que ha comportat una disminució dels procediments de reagrupament familiar i que alguns membres d’aquestes famílies s’hagin vist obligats a tornar als seus països d’origen.
Continua donant-se una clara situació de desigualtat entre la població immigrada, que s’ha vist agreujada per l’actual situació de crisi, desigualtat que es dóna especialment pel que fa al nivell salarial, sobretot entre la població femenina.
Continua també existint una clara necessitat de potenciar mesures per a garantir la igualtat real i efectiva de tots els catalans i catalanes independentment del seu origen o sexe.
Caldria potenciar noves mesures per a garantir la igualtat real i efectiva de població immigrada, que passarien sobretot per millorar la formació i per acabar amb la subocupació.
La formació com a factor d’integració social i laboral
La formació i l’experiència laborals són elements clau per a la igualtat d’oportunitats. La població estrangera és una població jove en plena edat laboral, fet que la configura com una població especialment dinàmica. La formació ha de possibilitar la mobilitat entre sectors i promoure l’accés a sectors laborals que generin ocupació de qualitat, especialment per aquelles persones que es troben en situació d’atur.
S’han de continuar oferint recursos i per a l’aprenentatge de les llengües catalana i castellana entre la població immigrant, ja que és un factor bàsic d’inserció laboral en igualtat de condicions i perquè els resultats són lluny encara de ser òptims. El català realment ha de ser una llengua d’oportunitats i un cop assolits els coneixements exigits per al lloc de treball, aquests han de ser valorats, també a nivell salarial.
2. Acabar amb la subocupació
La població estrangera que ha vingut a ocupar nínxols de precarietat, en molts casos compta amb un nivell formatiu i una experiència laboral molt superior a la necessària que se li requereix. Són situacions d’ocupació, doncs, molt per sota dels seus.
Així no només cal potenciar la formació entre la població immigrada sinó que es fa necessari desenvolupar polítiques públiques i dispositius a la societat civil que afavoreixen l’aprofitament del potencial productiu de les persones immigrants i acabar amb aquesta subocupació:
Potenciar l’homologació o convalidació dels estudis i estudiar com fer que els procediments siguin més senzills sense que hi hagi pèrdua de garanties ja que és una eina clau per al reconeixement oficial de la formació reglada de les persones immigrants i per tant per aprofitar el seu potencial productiu.
Establir mecanismes eficaços de reconeixement de les competències professionals. L’evolució que fins ara està tenint l’acreditació de les competències ens fa preveure que seran molt poques les persones treballadores que tindran opcions reals de participar en convocatòries d’acreditació de les competències professionals, ja sigui en una convocatòria que completi el procés experimental iniciat a Catalunya o sigui en una convocatòria que ja estigui adaptada a la nova normativa estatal. Especialment preocupants són les dificultats amb què poden trobar-se les persones estrangeres a l’hora d’acreditar documentalment aquesta experiència laboral. El procediment ha d’establir salconduits per a aquelles persones estrangeres que puguin demostrar la seva experiència tot i que no per les exclusives vies establertes.
Totes aquestes mesures han d’anar encaminades a possibilitar que la població immigrada no es vegi obligada a treballar en sectors precaris i que en alguns casos han patit l’envestida de la crisi i difícilment es recuperaran.
Mònica de la Torre Sánchez
AMIC-UGT de Catalunya