Crisi, austeritat i solidaritat

La situació de crisi econòmica ha estimulat la creativitat estalviadora dels governs. El nou govern de Catalunya ha anunciat una important retallada pressupostària, el govern d’Espanya, que en part ja ho havia fet, davant l’encariment del petroli, redueix la velocitat màxima per les autopistes. Tot porta a gastar menys. Fins i tot, els populars, anuncien que si governen prendran mesures per simplificar les administracions. La música és la mateixa: cal gastar menys.

A la música li falta la lletra. ¿I si la solució no fos, només, gastar menys sinó també gastar millor?. Hi a poques veus que parlen de quin manera cal gastar el diner públic i com s’avalua el valor social de la despesa pública. ¿No pot ser que s’estigui fent malament algunes actuacions públiques?, ¿i si algunes polítiques públiques no obtenen els resultats previstos?, ¿i si hi algunes administracions fan actuacions supèrflues?. Masses preguntes sense resposta. ¿S’avalua l’actuació pública?, ¿estan aquestes actuacions motivades per uns objectius clars?. Noves preguntes sense resposta.

Els governants, quan parlen de polítiques d’austeritat s’obliden d’emfatitzar que junt amb el rigor pressupostari ha d’haver-hi un compromís personal basat en l’austeritat i l’ascesi. ¿Estan en alça aquesta valors en la societat d’avui?, ¿hi ha un compromís individual de contribuir a la millora de l’economia amb un cert grau d’austeritat en aquelles despeses que es poden considerar supèrflues?, ¿com es gestiona aquesta austeritat perquè esdevingui solidaritat?, ¿és equitativa l’austeritat?. Resulta indecent demanar austeritat mentre hi ha persones que la crisi els ha portat a la màxima austeritat; com resulta obscè que la major empresa mundial cotitzada en borsa utilitzi el nostre país per evadir impostos o que els bonus de les grans corporacions siguin d’elevada magnitud. Hi ha un problema de valors que també hauria d’estar present en l’agenda pública. Perquè governar és també parlar de valors.