Pasar al contenido principal
Quan es parla d’arquitectura apocalíptica sovint s’evoquen paisatges devastats o grans construccions fantasmagòriques de caire sacrificial, però passa desapercebuda l’arrel d’aquest gènere literari: donar una alè d’esperança a tots aquells marcats per la dissort i, especialment, als grups minoritaris que són perseguits per les seves creences.
L’Apocalipsi joànic engalta amb aquest gènere literari de resistència esperançada que desvetlla la seva clau d’interpretació en la doble estructura lineal i concèntrica del text. Pel que fa a l’estructura lineal del text, aquest culmina en la darrera visió: el davallament de la Ciutat Santa (Ap 21,9-22,5), que vol ser una imatge trinitària definitiva on la Glòria del Pare resplendeix en una humanitat santa (Ap 21,11.23.24) que viu dels fruits de l’arbre de la creu (Jn 18,1) i de l’aigua de l’Esperit (Jn 7,37-38) gratuïtament als més necessitats (Is 55,1). Pel que fa a l’estructura concèntrica, aquest troba el centre en el nucli del tercer septenari, el de les trompetes (Ap 8,2-14-5), quan Déu es manifesta com Senyor de la Història per damunt de tot mal que, tot i la seva potència, està destinat al fracàs.
Des d’un punt de vista arquitectònic, el llibre de l’Apocalipsi ha inspirat notablement bona part de la construcció d’edificis de tradició cristiana. La imatge de la Jerusalem Celestial, de planta quadrada (Ap 21,16) (que representa els quatre punts cardials de la terra, on trobem tres portes a cada eix respectivament, Ap 21,12-13, mostrant la universalitat de la salvació: Ap 21,24) va ser copiada en la construcció i disseny dels monestirs medievals (imatge d el'esquerra), on la comunitat representava una anticipació de la Ciutat dels Sants en mig d’una terra conflictiva i el claustre era alhora una reminiscència del jardí de l’Edèn (Gn 2,9) i de la plaça major de la Ciutat Santa (Ap 22,1-2) amb la seva font i el seu riu de quatre braços (Gn 2,10; Sal 46,4; Ez 47,1-12) marcant l’axis mundi (llegir Mircea Eliade: “Lo sagrado y lo profano”) cristològic. (Seguint també la profecia de Ez 40-44; Is 60,19; Is 54; etc).
La imatge de la Ciutat Santa també va tenir un ressò secularitzat de caire socialista en l’Arquitectura Alpina de Bruno Taut (imatge de la dreta), que reprenia el tema de la ciutat cristal·lina (Ap 21, 23-26) dalt d’una muntanya (Ap 21,10; Mt 5-7) i va servir com a tret d’arrencada del manifest fundacional de Walter Gropius i els companys de la Bauhaus. És a dir, l’Apocalipsis també es troba en el naixement de l’arquitectura moderna.
Però, per finalitzar, el que resulta paradoxal és que el llibre de l’Apocalipsi fos pres com a referència per l’arquitectura religiosa quan, de fet, en la visió es remarca que “De temple no n'hi vaig veure, perquè el seu temple és el Senyor, Déu de l'univers, junt amb l'Anyell. (Ap 21,22). Evidentment això no és excusa per no fer edificis amb finalitat religiosa, perquè encara no hem arribat a la fi del temps, però no deixa de ser un escàndol per tots aquells que pretenen fer-li “la caseta” al Senyor de l’Univers, una idea molt criticada per Jesús (Jn 2,19; Jn 4,21) ja que Ell és el Temple present en el cor de cada creient (Ef 2,19-20). Resumint (que aquest post ja és massa llarg!), la secularització aparent de l’Apocalipsi no és altra que l’acompliment ple de Crist, l’Emanuel (“Déu-amb-nosaltres”, Mt 1,23), ja apuntat en la presència de Déu al tabernacle de l’Aliança (Ap 21,3; Lv 26,11-12; Ez 37,27; Jr 31,33; Za 8,8; Is 7,14; Jn 1,14), una bona notícia per tots aquells mancats d’esperança. Fer un arquitectura “apocalítica” no és la recreació d’una nova Babel (Gn 11) que davalla del cel (la inversa teològica del zigurat de Etamenaki), sinó donar espais de trobada al Crist allà on Ell vol ser trobat: la misericòrdia (Mt 25,31-46).
Post-data: Acabo de llegir l'entrevista al meu amic Pau Vidal sj, també arquitecte i teòleg. Crec que el que he escrit sobre l'arquitectura apocalíptica també s'escauria a un camp de refugiats. La tenda del Tabernacle hi trobaria el seu lloc preferent.
Bibliografia:
“Comprender el Apocalipsis” Charlier, J.P. Desclée de Brower. Bilbao 1993
“Memoria subversiva y fuente de esperanza para los pueblos crucificados. Estudios bíblicos des de la perspectiva de la opción por los pobres.” Xavier Alegre. Trotta. Madrid 2003
“Introducció a l’arquitectura. Coceptes fonamentals” Ignasi de Solà-Morales. UPC 2000

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.