En els evangelis, les úniques referències positives a la família es troben en els relats entorn del naixement de Jesús, i tenen una voluntat simbòlica i exemplificadora del que és l’amor i la salvació de Déu. I també és positiva l’escena del peu de la creu, en l’evangeli de Joan, per motius també simbòlics. Però en el que és pròpiament la vida de Jesús, les referències a la família són sempre per dir que el seu Regne és més important. I quan surten la seva mare i els seus germans, Jesús sempre hi marca distàncies. Després de la mort i la resurrecció de Jesús, en canvi, la família de Jesús sí que va agafar un notable protagonisme dins la comunitat.
Tot això no vol dir que, per al cristià, la família no hagi de ser important. La família és una realitat humana valuosa i potent, i pot ser un bon ajut per al creixement cristià. Però no es pot glorificar com si fos el centre essencial i fonamental de la vida cristiana. Les dades evangèliques, com diu Valenti Fàbregas, "són molt poc adequades com a base d’untuoses exhortacions edificants entorn de la família o de formulacions dogmàtiques frenètiques i contundents". Josep Lligadas
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.