Des de les pàgines del Corriere della Sera, el cardenal Carlo Maria Martini fa una interessant reflexió sobre aquests dies.
Escriu que el Nadal té un toc profà que no acaba de fer-li el pes i que per això no en parla gaire de bon grat. Reconeix en el Nadal "una esplèndia manifestació de la glòria de Déu en Crist i del seu amor per a nosaltres", però li sembla que "els discursos que es fan a partir del Nadal" pequen d'una mena de "pseudobondat i d'esperança barata".
Per al cardenal Martini cal anar a la font, en aquest els Evangelis, per a viure bé el Nadal i rebre'n el consol que és just esperar en aquestes festes. Especialment en l'Evangeli de Lluc, diu Martini, "emergeix un projecte d'home que viu el do de Déu en la meravella, en l'agraïment i en el desaferrament". Aquesta actitud pot ser viscuda per a tothom, des del pastor senzill fins al savi estudiós vingut d'Orient seguint l'estrella.
El Nadal és, continua Martini, una crida a la joia. "Tothom està cridat a participar en l'experiència dels pastors" als quals l'àngel va anunciar una bona nova, una gran alegria. "Qui participa d'aquesta alegria, es defensarà d'aquell perill que és el Nadal del consumisme", participant-hi amb regals ben cars malgrat la crisi.
Es tracta d'una alegria "senzilla, íntima, que també pot conviure amb moments de patiment i de gran dolor" . Perquè "el Nadal mira cap a la Pasqua i el pessebre conté al.lusions a la mort i a la resurrecció de Jesús".
Molt bones festes en aquesta alegria íntima i senzilla.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.