En l’avinentesa d’acomplir-se enguany el setantè aniversari de l’alliberament d’Auschwitz (27 de gener 1945) i de la rendició del règim nazi (9 de maig 1945), editorial Claret ha tingut l’encert de publicar les memòries gelosament guardades durant anys d’algú que va ser testimoni directe d’aquelles atrocitats i molt proper a nosaltres, el de la senyora Mercè Sans, que va ser una nena catalana als camps de concentració i d’extermini nazis. Normalment solem associar els llibres de records i els testimonis d’aquells terribles fets, amb persones que en l’actualitat sobrepassen els 95 anys.

PETITA CRÒNICA D’UNA GRAN COMMEMORACIÓ

L’acte Acadèmic celebrat al Pontifici Institut de Litúrgia (PIL) de Roma en el Centenari del I Congrés Litúrgic de Montserrat.

En el clos de l’Ateneu Anselmià de Roma, seu del PIL, i en el marc del X Congresso Internazionale de Liturgia celebrat del 6 al 8 de maig passats, va tenir lloc l’Acte Acadèmic commemoratiu del Centenari del I Congrés Litúrgic de Montserrat.

Les cartes pastorals, escrites en nom de Pau, no van dirigides a les comunitats sinó als seus líders, que s’identifiquen sobretot amb el paterfamilias, amb la finalitat d’evitar els excessos i vetllar per la sana doctrina. Se situen en un context eclesial i social bastant diferent al de Pau.

Hem arribat a final de curs. I ben cert que tots tenim ganes d’acabar les feines ordinàries. Potser encara en vindran algunes d’extraordinàries, a final de juny i pel juliol, atès que serà temps de colònies, sortides, resums de l’any, cursos d’estiu. El temps passa, i sovint de manera ràpida. El ritme del món s’ha accelerat els darrers anys. Potser hi contribueix el fet que les noves tecnologies telemàtiques (Internet, mòbils i tauletes, fonamentalment) han convertit la vida en una successió, a voltes frenètica, d’inputs, vinguts d’arreu.

Vivim en societats que tendeixen a fer-se més diverses, també en el pla religiós, com ha mostrat el recent 'Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la diversitat religiosa'. Això implica una nova situació on hem d'aprendre a viure i a conviure.

Quan les coses van relativament bé o es consideren normals, habitualment no ens arriben comentaris o queixes sobre aquella determinada situació. Però, quan les coses no van com algú voldria o necessita, quan es constata una mancança, les queixes i les lamentacions ‒amb més o menys força i radicalitat‒ arriben amb més insistència. Aquesta constatació es dóna en tots els àmbits de la vida, i també es produeix en l’acció pastoral.

Tenia gana i em donareu de menjar,

tenia set i em donàreu de beure,

anava despullat i em vau vestir,

foraster i em vàreu acollir...

(Mt 25, 35-36)

 

«La paraula de Déu és el cor de la vida de l’Església. La Paraula nodreix la fe del poble de Déu, el sosté en la seva esperança i encén en ell l’amor que perdura per sempre. L’Església camina a la llum de l’alfabet diví que és la Sagrada Escriptura, com a pelegrina congregada per la Paraula. Quan es reuneix per celebrar l’Eucaristia, quan aplega en nom de Jesús, el Senyor, quan surt a comunicar l’Evangeli que salva, la Paraula és la torxa que li il·lumina el camí (vegeu Salm 119,105).» Amb aquestes paraules l’Arquebisbe Primat de Tarragona presenta la darrera edició de la «Bíblia Catalana.

Al cristianisme primitiu aviat se li presentà la necessitat d’explicar l’obra de Crist, és a dir, què vol dir que Ell ens ha salvat. Així sant Pau ho fa a través de dues imatges, les de la «redempció» i el «pagament dels deutes». Eren metàfores per a ells molts clares i a la vegada emotives, cosa que feia innecessària la seva explicació, que per a  nosaltres, però, és imprescindible.

Els propers 16, 17 i 18 d’abril se celebrarà el IV Congrés Litúrgic de Montserrat. L’esdeveniment tindrà lloc en dues seus: Barcelona (Facultat de Teologia de Catalunya) i el monestir de Montserrat. El convoquen la Conferència Episcopal Tarraconense i l’abat de la comunitat monàstica montserratina. En l’organització, ultra les institucions esmentades, hi participen l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (incorporat a la FTC) i el Centre de Pastoral Litúrgica.