Amb motiu del trasllat de les restes del Dr. Pere Tarrés del cementiri de Montjuic a la Parròquia de sant Vicenç de Sarrià, (el dia 6 de novembre de 1975)  i de cara al procés de canonització que es volia incoar, es va demanar als devots i amics d’aquest gran metge, apòstol i sacerdot que lliurament aportessin tots els records que tinguessin d’ell per ajudar al proper procés i crear un arxiu amb tots ells.

Insinuar «la missió dels laics» en la societat actual ens porta d’entrada a enyorar «temps passats». Temps en què moviments d’Acció Catòlica i moviments obrers eren ben vius i presents en les comunitats humanes. El laic cristià era un «ferment» en la massa laboral, social i política. No hi havia proselitisme, però sí creients «referents». Aquells temps avui no els tenim; els «moviments cristians» de laics estan en crisi; noves propostes d’evangelització són més idees i projectes que realitats, encara que algun està fent bona tasca.

Les úniques notícies directes que ens han arribat sobre Sant Benet les trobem en el segon llibre dels Diàlegs, de Sant Gregori el Gran (Sant Gregori el Gran, Benet, l’home de Déu, Introducció, traducció i notes de B. Dalmau, [El gra de blat 126], Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1997). Els Diàlegs és, potser, l'obra més popular del monjo i papa Sant Gregori. Escrita entre el 593 i 594 dC, comprèn quatre volums amb el que avui en diríem «vides de sants».

El primer sant mallorquí és a punt de pujar als altars el proper setembre. Es tracta de fra Juníper Serra Ferrer (Petra, 1713 – Carmel, 1784). Per què? Considerat l’apòstol de Califòrnia, el papa Francesc creu que és un moment propici per reivindicar les arrels hispanes i cristianes dels Estats Units de Nord-amèrica. També és un toc d’atenció a una Església opulenta, acomodada en la mol·lície dels diners i esquitxada per un poder despòtic que l’ha duta a la bancarrota en moltes ocasions pels casos de pederàstia.

El

Si haguéssim de resumir la recent encíclica del papa Francesc en una frase, l’escollida podria ser aquesta: «una ecologia integral i de la cura per qui és feble, viscudes amb alegria» (Laudato si’, «Sigues lloat», núm. 10). Aquesta és la proposta del papa Bergoglio, un home nascut i viscut en la gran Buenos Aires, una megàpolis de tretze milions de persones, en la qual els problemes ambientals i els problemes socials formen un tot. Diu el Papa: «No hi ha dues crisis separades, una d’ambiental i l’altra de social, sinó una única i complexa crisi socioambiental» (139).

En l’avinentesa d’acomplir-se enguany el setantè aniversari de l’alliberament d’Auschwitz (27 de gener 1945) i de la rendició del règim nazi (9 de maig 1945), editorial Claret ha tingut l’encert de publicar les memòries gelosament guardades durant anys d’algú que va ser testimoni directe d’aquelles atrocitats i molt proper a nosaltres, el de la senyora Mercè Sans, que va ser una nena catalana als camps de concentració i d’extermini nazis. Normalment solem associar els llibres de records i els testimonis d’aquells terribles fets, amb persones que en l’actualitat sobrepassen els 95 anys.

PETITA CRÒNICA D’UNA GRAN COMMEMORACIÓ

L’acte Acadèmic celebrat al Pontifici Institut de Litúrgia (PIL) de Roma en el Centenari del I Congrés Litúrgic de Montserrat.

En el clos de l’Ateneu Anselmià de Roma, seu del PIL, i en el marc del X Congresso Internazionale de Liturgia celebrat del 6 al 8 de maig passats, va tenir lloc l’Acte Acadèmic commemoratiu del Centenari del I Congrés Litúrgic de Montserrat.

Les cartes pastorals, escrites en nom de Pau, no van dirigides a les comunitats sinó als seus líders, que s’identifiquen sobretot amb el paterfamilias, amb la finalitat d’evitar els excessos i vetllar per la sana doctrina. Se situen en un context eclesial i social bastant diferent al de Pau.

Hem arribat a final de curs. I ben cert que tots tenim ganes d’acabar les feines ordinàries. Potser encara en vindran algunes d’extraordinàries, a final de juny i pel juliol, atès que serà temps de colònies, sortides, resums de l’any, cursos d’estiu. El temps passa, i sovint de manera ràpida. El ritme del món s’ha accelerat els darrers anys. Potser hi contribueix el fet que les noves tecnologies telemàtiques (Internet, mòbils i tauletes, fonamentalment) han convertit la vida en una successió, a voltes frenètica, d’inputs, vinguts d’arreu.