Graduacions acadèmiques

Cada vegada són més els centres escolars i universitaris que en finalitzar un determinat cicle d’estudis han incorporant l’acte de la graduació. Moda, banalitat o ritual secular de pas?

Certament en l’àmbit civil també pot passar ocasionalment com en la realitat eclesial i pastoral, és a dir, que la vivència d’una determinada celebració perdi la seva originalitat i essència. Això succeeix quan l’estètica –dels vestits o de la cridòria de l’acte–, el programa i el contingut –la pèrdua de referència en els discursos del nucli de vida acadèmica o professional–, i la manca de projecció i compromís posterior –perquè allò esperat és únicament la festa entre els companys– donen tot plegat un resultat ben superficial o fins i tot frívol.

Però sortosament no sempre és així. La graduació acadèmica és una festa important, un veritable ritu de pas significatiu perquè es constata l’evolució del temps amb aprofitament i responsabilitat. Per això es fa referència a un canvi d’etapa o la seva finalització. Es tracta de la presa de consciència d’un cert tancament i d’una incorporació més plena a un nou escenari – universitari, laboral, etc. Tota graduació és una mena de consulta al rellotge vital amb una mirada al passat, al present i al futur. I en aquest context de crisi generalitzada, més que mai, ha de suposar una nova crida a la responsabilitat acadèmica, professional i econòmica de tothom. La incorporació del testimoniatge o dels referents –mitjançat la figura del padrí o d’Alumnis i els seus respectius parlaments– són elements molt valuosos per afrontar amb realisme i il·lusió les aspiracions de cadascú. La graduació es converteix, doncs, en una fita del procés de creixement individual i del projecte personal i, en alguns casos, de la vocació. La graduació és, també, una cerimònia d’agraïment envers tots els membres d’una comunitat educativa –escolar o universitària– i, molt especialment, envers els pares i/o totes aquelles persones que han donat suport al procés de l’estudiant sigui amb el suport emocional, econòmic o instrumental.

Quan un jove es gradua tota la comunitat té raons per la joia perquè per als adults no és només la festa d’un «assoliment» sinó que també representa una veritable espurna de vida i un nou potencial per al relleu generacional. Sens dubte, la graduació és un bon exemple d’escenari de «sobreabundància» que es manifesta en les competències, il·lusions, compromisos, projectes, somnis, etc., dels graduats, i aquesta sobreabundància, com en el cas de la maternitat, és motiu de veritable esperança.

Publicat a Catalunya Cristiana, núm. 1808, de 18 de maig de 2014, p.13.