Eduardo Rojo Torrecilla és Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat Autònoma de Barcelona
Durant molts anys les persones que treballen al servei d’una llar família han tingut molt pocs drets en matèria laboral i de Seguretat Social, molt probablement perquè sempre s’ha considerat aquest treball “de poc valor” (serà perquè el realitzen dones, i des fa uns anys, la major part d’elles són estrangeres extracomunitàries?). Sortosament, el món associatiu, les pròpies treballadores i grups amb sensibilitat social es van mobilitzar i reclamaren la millora de la seva situació laboral, amb propostes adreçades als poders públics.
A mitjans del 2011 es va arribar a un acord entre el govern i les organitzacions sindicals que implicaria després una important reforma de la regulació jurídica laboral i dels drets de Seguretat Social. Certament, no s’equiparava la normativa a la dels altres treballadors assalariats (per exemple, segueix sense estar protegida la situació de desocupació), però es milloraven les condicions de treball i es procedia a una regulació de protecció social que implicava nous drets. Aquests canvis tenen molts punts de connexió amb la normativa internacional sobre aquesta matèria aprovada per l’Organització Internacional del Treball el juny de 2011 i que ja ha entrat en vigor. Moltes vegades creiem que les normes internacionals tenen poca importància, però aquesta la té, i molta, ja que gran part de la població treballadora de la llar familiar en molts països estava totalment sense drets.
Però, no tot seria tan bonic i senzill. Aviat, poc després del canvi de govern després del 20N, van començar les crítiques a la nova regulació, argumentant que era molt complexa i que imposava als ocupadors, en molts casos persones d’avançada edat (si més no formalment, perquè en la pràctica és molt diferent), una sèrie d’obligacions de tramitació de documentació que feien difícil la contractació. Sense desconèixer que tota norma és millorable, i certament ho era, no deixa de ser curiós que les queixes es formularen només cap a un tipus d’activitat que, repeteixo, té escàs reconeixement social. Hi ha altres activitats laborals que també plantegen problemes (com a exemple, les de les persones amb discapacitat), però no sembla que el govern tingui tant interès per canviar la seva regulació.
No ha trigat el govern del Partit Popular a modificar la norma, argumentant que l’anterior no funcionava perquè s’havia reduït el volum d’ingressos a la Seguretat Social. La pregunta que ens hem de fer és si això es va produir perquè hi va haver menys contractació (no és així) o perquè una part important de la remuneració es pagava de forma irregular i, per tant, no es cotitzava a la Seguretat Social.
La nova regulació, convalidada pel Congrés dels Diputats el 31 de gener, amb el vot en contra de l’oposició, obliga a cotitzar en quantia econòmica superior a l’anterior norma, en suprimir alguns trams inferiors de l’escala, i permet traslladar a la part treballadora tota la tramitació administrativa de la documentació per donar-se d’alta, sempre que treballi menys de 60 hores a la setmana. Cal, això sí, que hi hagi acord de les parts, i genera diversos problemes jurídics que ara no puc abordar però que de ben segur que se suscitaran algun dia.
Hauria estat convenient esperar més temps per veure els resultats de la reforma, però tot el que va fer l’anterior govern sembla que ha de ser modificat. I mentrestant, el personal de la llar familiar ha de seguir lluitant per defensar els seus drets, en el marc d’un entorn polític i una situació econòmica que no ajuda precisament a això. La tasca dels moviments sindicals i socials segueix sent totalment necessària.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.