Tres puntades d'actualitat

Jesús Lanao

“Corralito” legal europeu

Des de primers d’any la UE ha tret una disposició que permet fer una “quita” als fons que particulars o empreses tinguin invertits en Bons del Tresor d’algun dels països de la Unió per un període superior a 12 mesos. L’argument donat és que els països han de vigilar molt les despeses publiques per a que no afectin l’economia global de la Unió Europea. Això significa que desapareix qualsevol garantia sobre un tipus d’estalvi que era considerat “segur”... és a dir la “maniobra grega” ara serà legal: els dipòsits poden perdre el seu valor nominal en un 25, ó 50%..., segons el que determinin les “autoritats europees”. Aquesta noticia “curiosament” sols ha sortit en mitjans especialitzats i, fins i tot, molts empleats de banc no s’han assabentat (forma part de la “lletra petita” del contracte).

En una entrevista al Canal 3/24 un càrrec d’una institució financera va evitar dir-ho clarament, tot referint-se a ell com una “possibilitat remota” si el país entrés en una recessió important…

Val a dir que, de moment, la mesura no afecta a dipòsits col·locats abans del gener del 2013 ni tampoc a terminis més petits. Per això s’aconsella posar-los a 9 mesos de termini.

Insubmissió total administrativa?

La declaració de la renda del 1991 em va ser retornada perquè havia fet objecció fiscal (tot adjuntant el comprovant de la donació a Càritas dels diners corresponents). Hisenda em reclamava la quantitat més la multa. En el recurs de reposició que vaig presentar feia una apel·lació a la consciència de la funcionària que signava el requeriment, assenyalant que amb la seva acció requisitòria esdevenia còmplice de la política armamentista del govern central… No solament no va prosperar el meu recurs sinó que Hisenda em va embargar la quantitat del meu compte corrent.

Aquest fet ve a tomb perquè molts funcionaris es troben que han de complir unes ordres o requisits que són, a voltes, absurds i/o amb els que no estan d’acord. Recentment m’hi he trobat en una convocatòria de cursos de formació del SOC: materialment era impossible començar un curs en el marge de temps exigit (estava limitat pel fi d’any). Aleshores o el perds…o fas trampa.

El problema no és puntual sinó que es repeteix de diverses maneres en moltes administracions (formularis “on-line” que no funcionen, requisits demanats una i altra vegada, etc.). Només caldria pensar en tot l’aparell judicial…

Davant de tot això se m’acudia: no es podria plantejar una “insubmissió total administrativa” per part dels funcionaris que estan patint diàriament aquestes contradiccions? Com forçar una reforma dels procediments administratius per aconseguir d’una vegada la raonabilitat, agilitat i eficiència d’una Administració Pública que paguem (i patim) tots? Val a dir que, probablement, aquesta acció tindria un recolzament majoritari.

Polítiques neoliberals per als serveis socials

La deriva economicista liberal del Govern català està arribant a tot arreu: salut, educació i serveis socials. La Taula del Tercer Sector, que aplega gairebé 4.000 entitats de tot Catalunya ha protestat públicament per aquesta política, de conseqüències funestes.

Les licitacions dels departaments de la Generalitat (i d’alguns ajuntaments) estan prioritzant per sobre de tot les condicions econòmiques, de manera que, generalment, qui guanya l’obra o servei és l’empresa més barata, que resulta ser una multinacional, que es presenta a totes les convocatòries possibles, de qualsevol mena: gestió sanitària, menjador de guarderies, neteja de boscos…. I l’obra o servei no la fa directament sinó que la subcontracta a un altra de més petita (que, a voltes, la torna a subcontractar a treballadors autònoms, que agafen el que sigui per a subsistir, o malviure…).

Per arrodonir-ho, sovint el “negoci” no el fa la multinacional amb el servei contractat, per exemple la gestió d’un hospital, ans amb els altres contractes que penjaran: bugaderia, neteja, subministraments diversos…

Conseqüències: no solament la precarització del treball i les condicions de vida de les persones, normalment d’entitats sense ànim de lucre, sinó la pèrdua de qualitat del servei (s’estan trobant amb molts problemes)

Tot (figura) per “salvar el dèficit públic”…