La família de Jesús

Josep Lligadas és escriptor

Ara que som en temps nadalenc, podem fer una mirada a la família de Jesús, i a com viuen la vida familiar. Habitualment es presenta la família formada per Jesús, Maria i Josep com a model de vida familiar, en el sentit de “vida familiar segons el model tradicional”. I no estarà de més veure fins a quin punt això és així.

Ens acostarem, doncs, als anomenats “evangelis de la infància”, és a dir, els dos primers capítols dels evangelis de Mateu i de Lluc, que són uns escrits amb voluntat de presentar-nos, a través dels relats entorn del seu naixement (uns relats deliciosos!) qui és i què significa Jesús per als creients.

I la primera cosa que trobem en llegir-los, és que als evangelistes no els interessa gens explicar com era aquella família i com vivien. De fet, d’entrada, i pel que coneixem de la vida familiar de l’època, resultaria totalment irreal una vida familiar en què només es parli del pare, la mare i el fill. La vida familiar d’aleshores era la d’una família extensa, on pares, avis, fills, oncles, cosins i tota mena de parentela viuen en constant connexió. I a més d’això, no veiem en aquests relats pràcticament cap escena que es pugui qualificar com de vida pròpiament familiar.

Què ens ofereixen, doncs, els evangelistes? Ens ofereixen, bàsicament, l’acció de Déu que va més enllà de totes les expectatives humanes. I llavors, en resposta a aquesta acció de Déu, ens ofereixen les actituds vitals amb què els tres protagonistes afronten les realitats de la vida, que en el seu cas no són pas senzilles. I trobem coses com aquestes: Maria que està disposada a respondre a allò que descobreix que Déu li demana; Josep que és un home bo i davant l’embolic de l’embaràs de Maria vol protegir-la per damunt de tot; Josep que quan descobreix la voluntat de Déu tira endavant malgrat totes les complicacions; Maria que és una persona viva i activa que travessa el país per anar a veure la seva cosina; Maria que trenca totes les convencions anant-se’n de casa bo i embarassada; Maria que és tota ella un esclat d’alegria; Maria i Josep que tenen el seu fill amb tota la tendresa; Maria i Josep que són persones religioses que fan el que la llei d’Israel els demana; Josep que actua amb empenta i decisió anant-se’n a Egipte davant la persecució; Maria que conserva totes les coses en el seu cor i descobreix la petjada de Déu en tot el que li passa; Jesús que creix i es fa home amb totes les capacitats… Si mirem estrictament les relacions familiars, podem dir, sobretot, que en tot moment hi sobrevola un clima d’estimació i d’acompanyament mutu. I podem destacar, també, dues escenes específiques: quan Jesús, als dotze anys, es queda al temple i podem veure uns pares preocupats pel seu fill i un fill que deixa clar que l’interès per les coses de Déu passa per davant dels llaços familiars; i quan, després d’aquesta escena, se’ns explica que tots tres tornen a Natzaret i Jesús creix sota l’autoritat dels seus pares, és a dir, que és un noi com els altres nois de la seva edat.

No, aquí no es presenta cap model de família. Aquí es presenten les actituds bàsiques que val la pena de viure dins la vida de família i no només dins la vida de família, sinó dins la vida en general. Sí, Jesús, Maria i Josep són un magnífic model. Però no ens diuen res de com ha de ser l’estructura familiar.

Però hi ha més coses. En parlarem en el proper article.