Sóc ben conscient que el que diré no es ni gens ni mica de popular, i menys en aquesta hora en la que els immigrants son el que en castellà es diu “los chivos expiatorios” de tots els mals que ens ha portat una crisis que albirem llarga i dolorosa.
La ministra Mato feia l’anunci de la retirada de la targeta sanitària als immigrants il·legals. Fins ara, la sanitat a l’estat Espanyol era un dret universal. Ara, en una mena de cinisme populista la privació de l’assistència a mig milió d’estrangers que viuen a Espanya en situació irregular els posarà al límit, i el que es pitjor això acabarà sent una arma de doble fil, un atemptant a la salut pública dels ciutadans i una amenaça de mort als mes pobres dels que viuen entre nosaltres.
Ens hem queixat de les llistes d’espera, de les cues per ser atesos en els hospitals, ens hem queixat tenint pràcticament tot cobert, i ara mes d’un s’alegra amb l’anunci d’aquesta sentència que un cop més s’alimentarà amb la gana, i ara, amb la salut dels mes febles.
I després, quan mirem les imatges de les tragèdies d’Àfrica, d’Haití, i altres indrets; quan mirem el corn d’Àfrica on la gent mor de gana i i on l’ajuda humanitària no arriba, ens queixarem i reclamarem justícia... Clar, perquè això ens queda lluny, i no ens afecta ni ens exigeix res. Però aquí, a casa, estarem negant als que tenim mes a prop aquella ajuda humanitària que reclamem pels altres, “els de lluny”.
Es clar que cal austeritat, que calen retallades, que cal una reforma laboral, que cal una intervenció als Bancs i als banquers delinqüents protegits per l’Estat i tractats amb privilegis: Però retallar pel mes feble, trepitjant els més pobres, condemnant-los, em temo que no mereix el nom ni d’humà ni de democràtic.
I si fa uns dies deia en broma a una periodista que Rajoy tindria dificultats per entrar al cel, avui dic que si això es fa, la sang dels innocents, i la vida dels que morin per manca de suport i assistència sanitària, clamarà en contra dels inescrupolosos que apliquin aquestes lleis sanguinàries i perverses.
Demano seny, discerniment i esperit de justícia, i que no siguem còmplices d’una mesura que no tinc dubtes en catalogar com a “Crim de lesa humanitat.”
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.