Sacerdots de la nova evangelització (II)

En el darrer article sobre els sacerdots i la nova evangelització acabava afirmant que, molt difícilment es durà a terme amb encert la conversió pastoral que ha de fer possible la nova evangelització si no s’inclou com a mínim: espiritualitat, fraternitat i discerniment. Després de comentar els dos primers, vaig deixar per aquest segon lliurament l’element del discerniment.

No n’hi ha prou amb una vida espiritual viva i amb una experiència de fraternitat sacerdotal que faciliti noves propostes pastorals. Cal també un discerniment audaç i prudent sobre el treball que estem portant a terme des de fa anys. Un discerniment en vistes a fer els canvis necessaris per impulsar la nova evangelització.
 
Considero que la vida pastoral ordinària de la major part de parròquies gira entorn a quatre àmbits: la preparació als sagraments, la pastoral infantil i juvenil, l’acció caritativa i l’acció litúrgica. Em proposo oferir una paraula d’anàlisi sobre l’element principal que, segons el meu entendre, demana un discerniment i reclama un canvi. Els catequistes i sacerdots constaten amb dolor i impotència que ni les catequesis de preparació als sagraments de la iniciació cristiana, ni els cursets prematrimonials aconsegueixen la iniciació perseverant en el camí de la vida cristiana. Fa tants anys que això és així, han estat tan infructuoses algunes iniciatives, que potser ja hem acceptat amb resignació que això no pot ser d’altra manera. El problema principal és que hem fet i continuem fent, malgrat els recents materials catequètics, una catequesi pensada per a infants, joves i adults que ja han fet el pas de la fe. La realitat, però, és que la majoria dels que assisteixen a aquestes catequesis no han viscut la primera conversió i adhesió a Crist. Fa temps que escoltem que les nostres catequesis han de seguir el model del catecumenat, que sempre han de tenir un primer temps querigmàtic, però ni les catequistes ni els mateixos mossens sabem massa com fer-ho. En el primer congrés de Nova Evangelització de Manresa, del passat mes de gener, es van presentar algunes iniciatives per a infants i adults que, degudament adaptades, crec que aportarien a les nostres catequesis aquest element.
 
La pastoral infantil i juvenil de la majoria de les parròquies de Catalunya ha estat l’Acció Catòlica, l’Hora-3, l’Escoltisme i l’Esplai. En els darrers anys, el primer ha disminuït molt, el segon ha desaparegut i els dos darrers ha patit una forta secularització interna, greu en el cas de l’Escoltisme i, de menys intensitat però no menys preocupant, en els Esplais i els grups de Colònies. Això ha fet que molts rectors vegin amb tristor que llurs parròquies s’hagin quedat sense cap realitat de pastoral infantil i juvenil. Hi ha dos problemes de fons. Primer: aquests dos darrers moviments no són capaços d’oferir un procés de fe complet als joves que arriben a l’edat del compromís. Segon: el mètode educatiu i pastoral d’aquests moviments no està pensat per evangelitzar sinó per acompanyar en el lleure la fe nascuda a casa o a l’escola. Cal un procés d’acompanyament més llarg dels joves abans del pas al compromís i un replantejament metodològic.
 
L’acció caritativa de l’església consisteix en el treball de Càritas i de les moltes institucions socials de parròquies, congregacions religioses i associacions de fidels. Per a moltes persones, aquestes són les accions més valorades de l’Església Catòlica. La qüestió, però, que cal discernir és: ¿quin objectiu persegueix aquesta acció? Està molt estesa la idea que la funció de les institucions de caritat és l’ajuda solidària als més necessitats per a pal·liar i/o canviar la seva situació de pobresa o malaltia. Més aviat provoca recel incloure en aquesta acció la pretensió que aquesta s’inclogui en l’acció evangelitzadora de l’Església. De fet, malgrat que tots els miracles i els signes de Jesús anaven acompanyats de l’anunci del Regne i la invitació a la conversió, pocs són avui els voluntaris de Càritas que entenen, estan disposats i en condicions d’anunciar explícitament Jesucrist com a Salvador, en el marc de l’acompanyament caritatiu d’una persona amb dificultats. Cal una formació dels col·laboradors de totes les obres de caritat en clau d’evangelització.
 
L’ acció litúrgica de les parròquies inclou la pregària en comunitat i la celebració dels sagraments. Som hereus d’una època de molts capellans i de moltes misses. Els fidels de les parròquies encara estan acostumats a la seva missa. La dificultat que els preveres experimenten davant de moltes accions pastorals fa que allò que es veuen més amb cor de fer són les celebracions eucarístiques. La suma d’aquests dos fenòmens és que avui celebrem massa eucaristies dominicals i ferials i, per tant, l’assemblea litúrgica acostuma a ser pobra: prioritzem més el nombre que la qualitat. Hem de pensar a educar els fidels per valorar l’eucaristia de la comunitat parroquial i hem de treballar per racionalitzar el nombre d’eucaristies i per celebrar-les més acuradament.
 

+ Xavier Novell i Gomà, bisbe de Solsona

Comentaris

Això ha passat amb el temps des de que es va instituir la Eucaristia com un acte de culte quan abans en el temps fundacional l'Eucaristia era un "sopar fraternal".