"Viva la mamma..."

El mes de març els mitjans italians es feien ressò d’un congrés internacional celebrat a Torí sota el títol “Cultures indígenes de pau”, en el qual participaven, entre altres, representants de diferents ètnies que viuen sota el signe de la pau i que solen tenir un caràcter matrilinial o bé matriarcal. El paral.lelisme entre convivència pacífica, equitat econòmica i matriarcat ja s’evidencia en els estudis d’alguns arqueòlegs com Marija Gimbutas, que demostren aquesta interrelació en les societats prepaleolítiques europees fins que guerrers nòrdics van conquerir-les imposant el patriarcat econòmic, social, espiritual.

Una de les ètnies que va suscitar més interès durant el congrés va ser la dels mòsuo, a la Xina, representada per due dones, Ake Dama i Najin Lacong, que no acaben d’entendre el nostre concepte de matrimoni. En la seva llengua aquesta paraula no existeix. Consideren que l’amor de parella és massa voluble per a establir-hi els fonaments d’una família. A partir dels tretze anys cada noia té la clau de la seva habitació i hi pot portar a dormir un noi, però l’endemà aquest haurà de tornar a casa seva. La família és un clan matrilinial, on el cap és la dona més gran de la casa. Els fills són de la família de la mare. El referent masculí per als infants és el tiet. Els mòsuo tenen cura (també els homes) i gran veneració per a la gent gran.

Els valors dels mòsuo són cura, solidarietat, donació, consens - sense distinció de sexe. No hi ha una predominació de la dona sobre l’home. Tampoc hi ha casos de violència de cap tipus. Per això l’ONU la defineix una societat “de pau”. Altres casos com els mòsuo són les ètnies minangkabau de Sumatra o khoe san a l’Àfrica.

Malgrat l’estupor que puguin causar als nostres ulls occidentals, em pregunto si potser aquestes ètnies no són pas lluny de Jesús de Natzaret, que deia: “no doneu a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel”.