Bona Pasqua

 

Quan aquest número de EL BON PASTOR arribi a les teves mans, ja estarem en plena Setmana Santa, l’anomenada «Gran Setmana» pels cristians d’Orient. Els preveres d’aquest país i de tota l’Església hauran entrat en els dies sants que culminen en la celebració del Misteri Pasqual del Senyor Jesucrist. Pasqua és a les portes i aviat ressonarà el cant joiós de l’Al·leluia d’un cap a l’altre de la terra. Pasqua és la festa de la vida i de la llum que sorgeixen del sepulcre de Jesús. Aquell indret destinat a guardar pietosament el món de la mort, s’ha convertit ara en el primer testimoni –silent però eficaç– del gran canvi en la història humana. Les dones, les visitants quasi ignotes d’aquella tomba nova excavada als defores de Jerusalem, són ara les primeres missatgeres d’una notícia que assenyala el començament del món nou: Jesús, el crucificat, ha ressuscitat. Per això, cal buscar-lo entre els vius, no entre els morts. Cal buscar-lo en la Paraula i en la fracció del pa, com ocorregué amb els deixebles d’Emmaús, i reconèixer-lo, en paraules de Pau, com a primer fruit de la nova creació.

Pasqua és la mare de totes les festes, la festa per excel·lència. Els preveres ho sabem prou bé, i procurem centrar-nos en la contemplació del misteri de mort i de vida que celebrem aquests dies. Aquest misteri, però, ha de ser contemplat amb una única mirada del cor que contingui dues perspectives: la que va cap al Jesús terrenal i la que s’orienta cap al Jesús celestial. Se’ns demana que siguem homes espirituals, creients que viuen i transmeten la força dels misteris que celebren, sense quedar superats per les immediateses o per les urgències –de vegades, ineludibles. En aquest punt, cal predicar amb l’exemple. Difícilment podem demanar que les celebracions litúrgiques siguin intenses si nosaltres mateixos ens comportem de manera dispersa. No hi pot haver celebracions sòlides i madurades si no han estat preparades a fons –començant per l’homilia, la pedra de toc del nostre ministeri de la Paraula! En una paraula, cal entrar a la Setmana Santa del 2012 com si fos la primera i l’última de la nostra vida. D’altra banda, les Pasqües no són infinites, i per això cal lluitar contra el sentiment de rutina i de repetició, que ens vol fer creure que tot és igual, quan de fet tot és diferent. No hi ha dues Pasqües iguals. Cada Pasqua és única i singular, així com no hi ha un any igual a un altre.

D’altra banda, el prevere és el primer herald de la resurrecció de Jesús, el primer predicador de l’Evangeli. Ell és l’encarregat de narrar els inicis del món nou, aquell que comença amb la victòria de Jesús sobre la mort. El prevere fa les funcions de l’àngel que s’adreça a les dones atemorides que l’escolten. També nosaltres, sacerdots del segle XXI, estem davant unes persones que tenen uns sentiments barrejats, ja que sovint es troben entre la fe i la manca de fe, entre la fe sòlida i la fe vacil·lant, entre l’adhesió sense fissures i el dubte quasi metòdic. És un món líquid, el nostre! Per això cal comunicar l’Evangeli de Pasqua com l’Evangeli que ens salva, ja que també nosaltres seríem encara dins la tenebra si no haguéssim estat conduïts per la Mare Església a la llum que prové del cos gloriós de Jesús. Som àngels però, com aquelles dones, som igualment receptors d’un missatge que conté una novetat absoluta. Parla el qui ha escoltat. Comunica el qui ha rebut una notícia. I nosaltres, preveres, especialment per Pasqua, som evangelitzadors i evangelitzats alhora. El goig de la resurrecció de Jesús envaeix el nostre cor.

L’home espiritual es caracteritza per la simpatia, no pel malhumor o l’agror. No hem de perdre el sentit últim del que fem i vivim, sobretot en la Missa Crismal i el Dijous Sant, les dues celebracions més marcadamente sacerdotals de la Setmana Santa. Aquests dies també afloren signes extraordinaris com el rentament de peus i, sobretot, la institució de l’Eucaristia. A més, el ric simbolisme cristià penetra l’acció litúrgica del Divendres Sant i, sobretot, la grandiosa Vetlla Pasqual. Però la riquesa de la litúrgia ha de ser cultivada amb convenciment i amb afabilitat. La simpatia és un dels vehicles principals d’evangelització (la vella i la nova!). I aquesta simpatia enfonsa les seves arrels en la joia de Pasqua. Per això, l’home espiritual que som cridats a ser, viu aquests dies escampant l’Evangeli de la resurrecció i intercedint pel poble sant de Déu, el de prop i el de lluny.

Amics, en nom de l’Equip promotor de la nostra Revista i el meu propi, us desitgem una santa i lluminosa Pasqua Florida 2012!

Crist ha ressuscitat! Realment, ha ressuscitat!

 

Armand Puig i Tàrrech