Eurovegas: crear ocupació a qualsevol preu?

Justícia i Pau és una entitat cristiana creada l’any 1968 per tal de contribuir a la promoció dels drets humans, la justícia social i la pau en el nostre país. Fidel a aquesta missió, Justícia i Pau ofereix públicament les seves reflexions sobre diferents aspectes de la realitat social i política, sobre els quals considera necessari sensibilitzar la ciutadania i els poders públics.

Per aquest motiu, volem expressar la nostra greu preocupació davant del projecte d’inversió empresarial conegut per “Eurovegas”, al qual el Govern de la Generalitat sembla decidit a donar suport, per tal que s’instal·li a Catalunya.
 
1. Certament, és comprensible que un projecte que promet oferir milers de llocs de treball, en els actuals moments de crisi, amb xifres d’atur alarmants, resulti atractiu i sigui políticament difícil de rebutjar. Ara bé, malgrat la greu situació econòmica, l’esforç per crear ocupació i estimular l’economia no es pot fer a qualsevol preu. Cal sempre preservar la dignitat de les persones i vetllar pel seu desenvolupament humà integral.
 
2. Per això, és necessari avaluar l’impacte social, territorial, urbanístic, mediambiental i àdhuc econòmic a llarg termini de projectes d’aquesta envergadura, així com la trajectòria de les persones o empreses que el promouen. Des de tots aquests punts de vista, considerem que un projecte basat en el negoci de l’oci vinculat al joc, no és el tipus d’inversió que convingui al nostre país.
 
3. D’una banda, el projecte planteja greus interrogants ètics. El jocs d’atzar amb diners d’aquestes característiques no és un tipus d’activitat que afavoreixi el creixement personal, ni la salut pública, ni l’ús responsable dels diners, ni el benestar social i, per tant, no mereix suport polític. A més, l’experiència històrica demostra que aquests tipus de projectes atrauen activitats relacionades amb el blanqueig de diners, la prostitució, el tràfic de drogues i altres activitats il·legals pròpies d’organitzacions mafioses o criminals.
 
4. Des d’un punt de vista democràtic, seria encara més difícil justificar un suport polític que estableixi excepcions en l’aplicació de les lleis laborals o fiscals, tracte que seria discriminatori per a altres activitats empresarials èticament impecables, sotmeses a fortes i múltiples exigències legals.
 
5. A tot això cal sumar-hi que les dimensions del projecte apunten a un model de desenvolupament territorial aliè a les característiques tradicionals del nostre país i que no afavoreixen un urbanisme integrador útil per la cohesió social, ni tampoc un turisme que promogui el coneixement de Catalunya, de la seva història, de la seva cultura i de la seva gent. I encara resulta més preocupant si, com en aquest cas, els terrenys elegits formen part d’una zona sensible mediambientalment, com és el delta del Llobregat.
 
6. D’altra banda, quan s’avalua el benefici sobre l’ocupació laboral d’un projecte d’aquests tipus, cal tenir en compte no solament la creació de llocs de treball, sinó la seva estabilitat, la seva qualitat i la coherència del tipus de treball amb la dignitat de les persones, així com les oportunitats reals per als treballadors locals. I cal també avaluar la viabilitat a llarg termini d’aquesta inversió, tenint en compte la dependència econòmica que pugui generar i els seus costos col·lectius derivats del serveis públics exigits per les noves instal·lacions. En aquest sentit, cal tenir molt present que l’aigua i l’energia són actualment recursos escassos i molt costosos d’obtenir.
 
7. Finalment, volem indicar que, com ha subratllat Benet XVI, l’arrel d’aquesta crisi “no és només de natura econòmica i financera, sinó abans de tot, de tipus moral, a més d’ideològica. L’economia té necessitat d’ètica per al seu correcte funcionament, i no d’una ètica qualsevol, sinó una ètica amiga de la persona”. És per això que els poders públics no poden afrontar aquesta crisi potenciant activitats econòmiques èticament dubtoses, poc compatibles amb el desenvolupament integral i solidari de les persones i de la societat.
 
 
Comissions i associacions de Justícia i Pau a Catalunya.
Barcelona, 20 de març de 2012