Torna Casaldàliga

Està dit mil vegades però convé repetir-ho pel bé de la comunicació eclesial. La força del testimoni. Des del testimoni que arriba aquells que diuen que no creuen en el “tinglado” de l’Església però... que coneixen un capellà que els ha ajudat molt. Fins els que no llegiran mai el Full Dominical però... els interessarà el testimoni de Pere Casaldàliga, testimoni per la seva radicalitat i que no torna a casa perquè “els pobres no viatgen en avió”.

Coincidint amb els seus 84 anys es va anunciar fa uns dies una sèrie televisiva de la mà de Francesc Escribano, recollint l’èxit del llibre Descalç sobre la terra vermella. Torna, doncs, Casaldàliga. Tot i que no havia marxat mai. Des de fa anys anys TV3 ens ha ofert nombroses intervencions del bisbe d’Araguaya i si han repetit és perquè han vist que la gent escolta el que diu un català vellet de més de 80 anys des de la selva amazònica.

Coincidint amb l’aniversari vaig preguntar què feia el bisbe Casaldàliga. Diu que està bé, ben cuidat i que “el Parkinson és gelós i em limita molt. Sort que no hi ha límits per a l'Esperança...”. Mentre la prelatura espera des del setembre un nou bisbe després que el seu successor, Leonardo Ulrich, va ser nomenat bisbe auxiliar de Brasilia.

I si dic que Casaldàliga torna però no ha marxat mai també és perquè m'expliquen que escrivint a un amic el bisbe li diu que les seves preocupacions d’aquests dies continuen sent “les lluites i les esperances del cada dia, amb forts desafiaments a l’Església i a la societat”. I parla de la situació de la regió amazònica: “hi tenim tres problemes d'urgència: la causa indígena, la reforma agrària i els grans projectes multinacionals. L’opció oficial és l'agronegoci, l’hidronegoci, i l’exportació a tot preu”.

El bisbe Casaldàliga de sempre. El que -tal com és, per dir i fer el que pensa, sense amagarse encara que li anés la vida- l’ha fet creïble i escoltat, tot i parlar a poc a poc i amb discursos de bastant més de 140 caràcters. Fan bé els claretians de plantejar un proper simposi de la Fundació Claret sobre la credibilitat. Credibilitat que també deu anar per aquí, no només per resar i obeir.