Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana .
A Gerasa
La Facultat de Comunicació Blanquerna, dirigida pel seu degà, Josep Maria Carbonell i que pertany a la Universitat Ramon Llull, s’acaba d’anotar un punt d’efectes prolongats. Es tracta de la creació de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, dirigit per Miriam Díez, responsable de l’agència de notícies italianes H20 News, la docència de la qual cavalca entre Roma i Barcelona. Iniciativa pionera a Espanya. La seva posada de llarg es va realitzar el 3 de febrer dins de la primera Jornada sobre «Media, Diversity and Religious Freedom» [Mitjans de comunicació, diversitat i llibertat religiosa], la conferència central de la qual va anar a càrrec del professor Stewart M. Hoover, director del Center for Media, Religion and Culture de la Universitat de Colorado a Boulder, una autoritat mundialment reconeguda en el seu gènere.
Miriam Díez enuncia els objectius de l’Observatori: estudiar el fenomen religiós, veure com les noves tecnologies incideixen en el tractament de la religió en els mitjans de comunicació, mirar si hi ha alguns tòpics i prejudicis entorn de la religió que els mitjans reprodueixen o que ells mateixos creen, treballar de manera interdisciplinària. L’Observatori, amb el suport d’un equip acadèmic de la Facultat, vol produir estudis, dibuixar un mapa de la situació religiosa comunicativa, elaborar un llistat internacional de les persones expertes en religió i grans referents en aquest tema, oferir dos postgraus. Neix amb vocació de servei i d’enllaç. Pretén organitzar actes, conferències amb grans personalitats. Es vol enriquir la biblioteca amb llibres i publicacions especialitzades. Els seus idiomes bàsics són el català, l’anglès i el castellà. S’encarregarà d’estar present en els grans congressos, de tenir contacte amb altres observatoris, de crear un software propi per gestionar dades. L’Observatori ha de ser un servei interessant i útil, que aglutini. Gaudeix del consens d’institucions cíviques. Malgrat el seu caràcter transversal, tindrà un segell català i cristià, per la seva vinculació amb la Facultat.
Tots ells són objectius importants, que apunten a cobrir una necessitat no atesa. Cauen uns quants mites i unes quantes creences, com la pèrdua de l’element religiós en la societat, ofegat per la força de la secularització. El professor Hoover ha afirmat que: «Les religions viuen un fenomen de “transnacionalització” en el marc d’un discurs global», que «els mitjans només se’n fan ressò quan es relacionen amb conflictes i violència», que «els periodistes cobreixen la religió d’acord amb certes suposicions preestablertes». Com va recordar Albert Sáez, Hower va ser un dels primers a defensar que la secularització creixent de la societat al segle XX era «un fet reversible».
Crec que la força de la religió al nostre país és molt més forta i arrelada del que reflecteixen els mitjans de comunicació social, que l’afronten a vegades amb sectarisme, professionalitat escassa i molta ignorància. L’Observatori pot contribuir a crear ponts de doble sentit entre els periodistes i les religions. Per a bé de tots, tant de bo sigui així.

Algunes preguntes, al final de l’acte, es van referir al paper de la religió en la política nord-americana. Hower va respondre que al seu país era impensable que el president fos ateu i que abans, a pesar de les reticències, triarien un musulmà. El contrast amb Espanya és evident. N’hi ha prou de seguir el discurs de Rubalcaba, acabat d’elegir secretari general de PSOE, que, després de naufragar en economia, mostrava el seu radicalisme anticlerical.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.