Vés al contingut

Els aparells de televisió vaticans estaven tots encesos aquest dimecres mentre el conjunt blaugrana lluitava al Camp Nou per superar l’eliminatòria de Copa del Rei contra el Madrid de Mourinho. Els culés patien. I als prelats també els devia entrar mal de panxa, però no pel futbol, per molt tifosi que siguin alguns. Els televisors de dins les muralles lleonines no seguien el clàssic, estaven sintonitzats en un canal italià que retransmetia un programa de dues hores on, amb els documents a la mà, es desenmascaraven certs tripijocs de corrupció i de tràfic d’influències a la Santa Seu.

La diferència, respecte a altres ocasions, és que els documents principals eren una sèrie de cartes signades per un eclesiàstic, l’arquebisbe Carlo Maria Viganò, actual nunci vaticà als EUA i exsecretari del Governatorat de la Santa Seu. Segons les reconstruccions, l’any 2009 Benet XVI va encarregar a Viganò que sanegés els comptes vaticans, ja que estaven en números vermells. L’arquebisbe va reeixir en la seva tasca desenmascarant el frau d’alguns proveedors i la negligència d’alguns banquers que feien d’assessors de manera no oficial. Però, dos anys més tard, enlloc de l’esperada promoció a la presidència d’un dicasteri amb rol cardenalici va obtenir el nomenament com a ambaixador a Washington. Viganò va quedar profundament decebut, i va arribar a escriure una carta a Benet XVI posant en qüestió l’actuació del papa. Personalment, un dels fets que més em sobta és l’aclaparació que manifesta la carta de Viganò al papa quan s’adona que la seva carrera eclesiàstica el porta lluny dels cims dels dicasteris vaticans. I també sorprèn que l'arquebisbe tardi tant a denunciar les irregularitats. Ho fa només quan ha de renunciar al seu càrrec.

La tesi és que Viganò, volent fer net, es va crear molts enemics en àmbit financer i també dins la cúria. Per això el van enviar ben lluny, encara que els EUA sigui la nunciatura de més pes per a la Santa Seu.

Al llarg del programa, durant les parts documentals, tot tenia uns tons una mica sensacionalistes. Es trobaven a faltar testimonis que donessin una versió més polièdrica dels fets. L’arquebisbe Viganò hi surt tan ben retratat, i el cardenal Bertone i la resta de la cúria tan mal parats que tot plegat acaba sent sospitós.

A l’estudi del programa hi havia com a convidat Giovanni Maria Vian, director de l’Osservatore Romano, que no va brillar pas per la seva capacitat d’aclarir els fets. A la defensiva, prenent temps, Vian fugia d’estudi (i, realment, va haver-hi un moment que semblava volgués fugir-ne literalment – ofès, o més ben dit, derrotat).

En el partit de Copa al Camp Nou contra el Madrid el patiment blaugrana es va acabar eliminant els de Mourinho, però a Roma, més enllà del Tíber, els mals de panxa encara duren. N’és una prova l’aclariment al qual aquest dijous s’ha vist obligat el portaveu del papa. Lombardi pondera i qüestiona algunes consideracions fetes al programa, i avança una possible demanda judicial del Vaticà contra la cadena. D’altra banda, sorprèn que, per enèsima vegada, la Santa Seu es mogui amb retard. No hagués estat millor preparar una estratègia comunicativa per al programa vist que estava anunciat des de feia setmanes, i a més hi participava Vian?

Si voleu veure el programa sencer on es relaten tots els fets i es presenten els documents: www.la7.tv/richplayer/index.html

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.