Vés al contingut
Segons l’Institut d’Estudis Catalans, el terme “arquitectura”, a part de ser l’art de construir edificis, es pot entendre com un “Conjunt de formes d’estructuració d’un sistema informàtic, d’una xarxa d’ordinadors, d’una base de dades, etc.”. Aquesta perspectiva de l’arquitectura com l’art d’organitzar o estructurar un conjunt complex de dades és el que ens permetria parlar d’una “arquitectura bíblica”, més enllà de les diferents tipologies constructives que hi apareixen, en tant que la Bíblia és un conjunt coherent i articulat de diferents fonts d’informació referides al pla salvífic de Déu.
Es podria parlar de Déu com “l’arquitecte” (ja en vaig parlar aquí i es podria fer una analogia amb el paper de “l’arquitecte” de la pel·lícula de Matrix, que teniu en la imatge de la dreta), però ara m’interessa presentar una obra summament pedagògica: “El octógono sagrado”, del biblista José Pedro Tosaus. En aquesta breu obra, l’autor desgrana l’arquitectura bíblica emprant una imatge física que, precisament, és un edifici de planta octogonal. La visualització proposada permet que el lector entri en un recorregut sapiencial en el qual es van compaginant les visites al centre de l’octògon, on cada lector es troba a soles amb el misteri de la Bíblia i la seva pròpia vida, amb les vuit sales perimetrals, on es poden estudiar diferents aspectes de l’elaboració, sentit i actualitat bíbliques. Aquí a baix us adjunto l’esquema i la condensació del llibre que empraré per la darrera classe del curs “Recursos per a l’Animació Bíblica”, a l’ISCREB, on us podreu fer una idea del que us estic parlant (us recomano que amplieu la presentació a pantalla completa).
.prezi-player { width: 400px; } .prezi-player-links { text-align: center; }

L’esquema de recorregut d’un edifici, en clau arquitectònica, pot associar-se a edificis de tipus museístic i, en certa manera, l’esquema proposat per José Pedro Tosaus podria esdevenir un programa per un museu bíblic. Desconec si a Barcelona hi ha un espai d’aquestes característiques, però seria molt interessant poder materialitzar-lo (potser hi hauria algun campanar de planta octogonal que s’hi avingués). Així i tot, després d’aquesta troballa, resta pendent per part meva fer una visita al Museum Biblicum Tarraconense per poder-ne fer la comparativa.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.