Vés al contingut
Aquests darrers dies he visitat Pekín. He participat en un Seminari sobre xarxes socials organitzat per les universitats de Pekín i Òxford. Feia més de vint-i-cinc anys de la meva primera i única vegada visita. Encara recordo nítidament algunes imatges: els carrers plens de bicicletes i molts pocs cotxes, la gent vestida de manera molt senzilla, control social i polític per tot arreu, austeritat i pobresa.
El canvi que he vist és impressionant. Pekín s'ha convertit en una immensa ciutat de més de vint milions d'habitants, les bicicletes han quasi desaparegut i m’he trobat amb un tràfic caòtic i impossible de cotxes, amb milers d'edificis de nova construcció i amb l'emergència d'una classe mitjana i professional que recorda en molts aspectes les societats occidentals. Amb un setanta-cinc per cent de l'economia en mans privades, la Xina s'ha convertit en la factoria del món, primer exportador i segon importador del món. Amb un creixement anual al voltant del 7% està convertint-se en un actor estratègic del segle XXI. El Partit Comunista Xinès continua al capdavant del país mantenint un control estricte dels mecanismes de poder i en especial dels mitjans de comunicació, amb un exèrcit –paga la pena recordar-ho- de dos milions de persones. Amb tot, sembla que una part important de la població dona suport a una elit política que està sent capaç de recuperar aquest gran continent. La Xina continua existint una gran diferència econòmica social entre el litoral i l’interior, entre una Xina industrialitzada amb una emergent classe mitjana i un interior rural empobrit on viu una gran part de la població. En tot cas, i malgrat aquesta gran diferència, Xina està convertint-se en una de les principals potències del món.

A Pekín pensava en la cimera europea d'aquest cap de setmana i el refús britànic de reformar el Tractat de la Unió Europea. El primer ministre britànic David Cameron ha perdut definitivament el nord. No tenim alternativa: o més Unió Europea o el desastre. Davant les grans potències que estan transformant el mapa del món, o ens unim o quedarem engolits per les noves potències econòmiques que avui governen el món. No hi ha marge.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.