(Homiliari). Jesús, tant lluny i tant a prop / Jesús, tan lejos y tan cerca

(Homiliari). Jesús, tant lluny i tant a prop / Jesús, tan lejos y tan cerca

1. Per què  els agnòstics  podrien interessar-se per Jesús, Déu, la fe I l’Evangeli? Segurament si consideren que Jesús, Déu, fe i Evangeli tenen alguna cosa que veure amb la seva vida personal i amb la condició humana. Potser per això la primera comunitat cristiana se sent interpel·lada a transmetre l’Evangeli de Jesús segons es llegeix al text evangèlic (Marc 16, 15-20) d’aquest diumenge, 20 de maig.

2. L’Evangeli és el missatge Jesús. Jesús és l’home que passa pel món fent el be i que és dirigeix a Déu com Pare de manera que filiació divina i germanor humana són dos elements estretament lligats. La fe és l’acceptació teòrica i sobretot pràctica d’aquest missatge personal  i els seus valors. Aquesta fe te la vocació de transformar la persona, la comunitat humana i la realitat sencera.

3. Pot demanar-se als agnòstics que tinguin en compte aquestes consideracions. S’han d’exposar sempre de manera humil, respectuosa, dialogant, prepositiva. Mai s’ha de fer de forma superba, proselitista, autoritària, impositiva. Es a dir, s’ha de fer segons l’estil de Jesús. La institució eclesiàstica no ha estat sempre fidel a aquest estil de Jesús. La comunitat eclesial també ha de reformar-se per ser fidel transmissora del missatge evangèlic. L’Església catòlica te en aquesta primera dècada del segle XXI un camí a seguir. És  l’Atri dels Gentils, escenari promogut per Benet XVI per tal que cristians i no cristians convisquin i dialoguin.

4. On queda Jesús en tot aquest plantejament? Com una figura del passat? Com un mite? L’Evangeli d’aquest diumenge presenta l’escena, que alguns qualificaran de curiosa, de l’Ascensió. Jesús després de parlar amb els seus deixebles, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Què és vol dir amb aquest llenguatge? Vol dir que Jesús està amb Déu pare, i que està viu amb Déu entre nosaltres.

5. “L’ascensió no és un marxar a una zona llunyana del cosmos sinó la permanent proximitat que els deixebles experimenten amb tal força que els produeix una alegria duradora (…) El Jesús que s’acomiada no va a cap part en un astre llunyà. Ell entra en la comunió de vida i poder amb el Déu vivent, en la situació de superioritat de Déu sobre tot espai. Per això no s’ha marxat, sino que en virtut del mateix poder de Déu, ara està sempre present junt amb nosaltres i per a nosaltres (…) Ja que Jesús està amb el pare, no està lluny, sino a prop nostre (…) Tothom el pot invocar arreu i al llarg de la història”. Son paraules de Benet XVI en la primera part del seu llibre “Jesús de Natzaret”.

Versión en castellano

1. ¿Por qué los agnósticos podrían interesarse por Jesús, Dios, la fe y el Evangelio? Seguramente si consideran que Jesús, Dios, fe y Evangelio tienen algo que ver con su vida personal y con la condición humana. Quizá por eso la primera comunidad cristiana se siente interpelada a transmitir el Evangelio de Jesús según se lee en el texto evangélico (Mc 16, 15-20) de este domingo, 20 de mayo.

2. El Evangelio es el mensaje Jesús. Jesús es el hombre que pasa por el mundo haciendo el bien y que se dirige a Dios como Padre de manera que filiación divina y fraternidad humana son dos elementos estrechament ligados. La fe es la aceptación teórica y sobre todo práctica de este mensaje personal y sus valores. Esta fe tiene la vocación de transformar la persona, la comunidad humana y la realidad entera.

3. Puede pedirse a los agnósticos que tengan en cuenta estas consideraciones. Se expondrán siempre de manera humilde, respetuosa, dialogante, propositiva. Nunca de forma soberbia proselitista, autoritaria, impositiva. Es decir, se hará según el estilo de Jesús. La institución eclesiástica no ha sido siempre fiel a este estilo de Jesús. La comunidad eclesial también debe reformarse para ser fiel transmisora ​​del mensaje evangélico. La Iglesia católica tiene en esta primera década del siglo XXI un camino a seguir. Es el Atrio de los Gentiles, escenario promovido por Benedicto XVI para que cristianos y no cristianos convivan y dialoguen.

4. ¿Dónde queda Jesús en todo este planteamiento? ¿Como una figura del pasado? ¿Como un mito? El Evangelio de este domingo presenta la escena, que algunos calificarán de curiosa, de la Ascensión. Jesús después de hablar con sus discípulos, fue elevado al cielo y se sentó a la diestra de Dios. ¿Qué se quiere decir con este lenguaje? Quiere decir que Jesús está con Dios padre, y que está vivo con Dios entre nosotros.

5. “La ascensión no es un marcharse a una zona lejana del cosmos, sino la permanente
cercanía que los discípulos experimentan con tal fuerza que les produce una alegría duradera (…) El Jesús que se despide no va a ninguna parte en un astro lejano. Él entra en la comunión de vida y poder con el Dios viviente, en la situación de superioridad de Dios sobre todo espacio. Por eso no se ha marchado, sino que en virtud del mismo poder de Dios, ahora está siempre presente junto a nosotros y por nosotros (…) Puesto que Jesús está junto al Padre, no está lejos, sino cerca de nosotros (…) Todos lo pueden invocar en todo lugar y a lo largo de la historia”. Son palabras de Benedicto XVI en la primera parte de su libro “Jesús de Nazaret”.