(Homiliari). Déu o el món és un dilema trampós

(Homiliari). Déu o el món és un dilema trampós

 1. El Déu de Jesús estima el món. Jesús, home ple de Déu, no fuig del món ni el condemna. El dilema entre Déu i el món, entre el cel i la terra, es fals. Es un dilema trampós. Hem d’estimar Déu des de la nostra condició humana i des del món. Hem d’estimar el món i els altres segons Déu. Segons la fe en el Déu de Jesús i els seus criteris. Queda molt clar en l’Evangeli (Joan 3, 14-21) d’aquest diumenge, 18 de març.

2. La fe en el Déu de Jesús no es adherir-se a unes teories, o unes fórmules dogmàtiques, o unes doctrines abstractes,  o uns preceptes. La fe cristiana es l’adhesió de la persona que viu en aquest món  a la figura de Jesús. Un Jesús que deixa petjades d’estimació, d’esperança, de bondat, de perdó, de misericòrdia, de pacificació, de llibertat, d’apertura a Déu a qui considera un pare que dona vida amb amor infinit. Jesús deixa petjades en el món, en els altres, en el cor de cadascú.

3. La realitat profunda i el sentit últim del món, la realitat profunda i el sentit últim de la condició humana, la realitat profunda  i el sentit últim de Déu (o de la hipòtesi divina si es vol) no són plenament comprensibles. No tenim paraules per explicar-ho. Necessitem del silenci. Cal viure i actuar amb fe, esperança, solidaritat. respectant les persones i el mon. Al cap i a la fi, la bella narració del Gènesi recorda: “Llavors el Senyor Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu”. També diu: “Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona”.

EN RECORD DE MOSSÉN JESÚS HUGUET

4. Aquestes consideracions sobre l’amor a Déu i al món poden aplicar-se a mossèn  Jesús Huguet (1932) mort el passat dia 9 en un sobtat accident matinal a un carrer de Solsona.  Mossén Jordi Orobitg, amic i col.laborador de mossèn Huguet i del bisbe Antoni Deig (1926-2003) , va pronunciar la homilia a la missa funeral. Va dir: “La seva passió per Jesucrist, per l’Església, pel país han fet que mossèn Huguet  visqués la vida amb coherència, en actitud de servei (…) Ha estat un capellà que estimava apassionadament Déu i l’Església (…) Estimava de cor la seva gent (…) Amb quina passió estimava Catalunya, la pàtria dissortada, que delia que fos mes lliure, mes plena, mes solidaria, generosament solidaria, no imposadament solidaria. Era una manera, com sovint recordava el bisbe Deig, de concretar l’amor al proïsme”.