CR Anton Gordillo i Aubert, monjo de Montserrat, ha estat ordenat nou capellà aquest divendres 23 de juny per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, qui ha presidit la celebració litúrgica. L'abat Manel Gasch és qui l’ha escollit per a aquest ministeri d’acord amb el seu Consell.
"Avui el Senyor et concedeix un nou regal, a través del sagrament de l'ordre sacerdotal, comparteix amb tu la seva identitat: el seu etern sacerdoci", li ha remarcat Omella a Gordillo. "El sacerdot ha de ser algú que tracta i coneix íntimament el cor de Jesucrist i com ell, ha de ser sensible a l'alegría i el sofriment dels qui l'envolten", ha prosseguit.
L’administració del sagrament s'ha fet dins la celebració de la missa i ha trobat el seu punt culminant en la imposició de les mans i la pregària d’ordenació. Posteriorment, el nou capellà ha rebut els signes propis del seu ministeri: la casulla, el calze i la patena, i també se li han ungit les mans amb el crisma.
La darrera cerimònia d’ordenació presbiteral i diaconal a Montserrat es va celebrar el 4 de novembre de 2017. En aquella ocasió, van rebre l’ordenació sacerdotal els monjos Carles Xavier Noriega, Efrem de Montellà i Bernat Juliol, i la diaconal Gabriel Soler i el propi Anton Gordillo.
La cerimònia d’ordenació s'ha pogut seguir en directe a través de Montserrat TV:
El nou prevere
Anton Gordillo va néixer a Barcelona l’any 1965. És doctor en Enginyeria Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, on va exercir de professor de l’àrea de la Ciència de Materials a les escoles d’enginyeria de Terrassa. Va entrar al Monestir l’any 2007, on va professar solemnement el 8 de setembre de 2013. Va ser ordenat diaca el 4 de novembre de 2017. Actualment, a més de ser el secretari abacial i el responsable d’emissions de Montserrat RTV, Gordillo és el mestre de novicis i sotsprior del monestir.
“El sentit del prevere és intentar ser pont entre Déu i els homes, apropar l’amor de Déu a cadascuna de les persones que hom té al voltant, i acostar-les a Déu”, afirma Gordillo. Ser prevere, assegura, “és una missió de servei als altres per tal de facilitar-los l’accés a la divinitat a través de la pregària, el coneixement de Déu i d’un mateix; d’aquesta manera, podran sentir-se estimats i perdonats, créixer en l’autèntica felicitat en el lloc on estem vivint, sempre amb un ull posat en el més enllà”.
Per tant, conclou que ser sacerdot és “fomentar la presència de l’amor entre Déu i la persona humana, per limitada que pugui ser; és a dir, fomentar la caritat envers Déu i també amb les altres persones que ens envolten”. Per al ja sacerdot, ser prevere és “potenciar l’esperança en construir un món millor intentant pacificar i alegrar el cor de la persona humana; també és ajudar en el creixement de la fe i en el coneixement de Déu i d’un mateix”.
I això es fa, com afirma Gordillo, “intentant comunicar allò que vivim i celebrem en la Missa, en la pregària, en els sagraments, en els que llegim i vivim, en les petites obres de cada dia, en la relació amb les altres persones”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.