CR La rambla de Vilanova i la Geltrú, que arranca des de la costa i recorre tota la població, ja no finalitza a la Plaça de les Neus, ni amb la façana nova de l’església parroquial de Sant Antoni Abat, que es va construir donant-li l’esquena, sinó en el nou altar que serà dedicat pel bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, el proper diumenge vint-i-dos d’octubre a les 18:30h en una celebració eucarística oberta a tota la ciutat.
Aquesta operació de recosit i vinculació de l’església parroquial a la trama urbana ha estat possible gràcies a l’obertura de l’absis del presbiteri, que connecta l’espai públic amb el sagrat a través de l’atri de l’església de la façana de la Plaça de les Neus; un atri que ara, també per les obres realitzades, pot tenir un ús independent i sectorialitzat respecte la resta l’espai litúrgic a mode d’espai de relació i activitat pastoral.
El projecte, liderat pel rector Pere Milà i ideat pel despatx barceloní T113-Taller d’arquitectura (Giacalone-Viladot-Aran), també ha comportat la remodelació del presbiteri que, sent ampliat, permet la celebració de l’eucaristia en dos formats; amb l’ús de tota la nau litúrgica per a grans celebracions o bé amb l’ús únic del presbiteri en celebracions de menys afluència. Segons indica Milà, "tota aquesta obra és perquè la gent estigui en línia, en connexió, a prop de Déu; i que Déu, a través de la pedra, a través de l’altar, de l’espai i dels elements també es pugui trobar amb la gent. És una mediació, una simple mediació".
El nou altar, així com l’ambó, és de pedra de Montserrat, a la vista, sense figuracions, i resta dipositat sobre una base on s’hi troben dues frases que ajuden a la interpretació del seu sentit. La primera és La pedra que rebutjaven els constructors, ara corona l’edifici (Sl 118,22) i Milà apunta que "la pedra de Montserrat que és per a nosaltres un espai sagrat, que cau per les tempestes, queda arrossegada i arraconada en un lloc de la carretera; aquesta és la que ens presideix en comunitat i ens fa de Crist enmig de la comunitat eclesial".
La segona frase és extreta del ritual de la dedicació Que sigui la taula de la festa on tinguin el goig de trobar-se els comensals de Crist i Milà apunta que "parla de la taula, parla de la festa on som convidats els comensals de Crist, on es troben. A Vilanova sabem que un dels nostres elements identificatius és la festa i la taula on ens trobem tots aplegats en moments especials de la litúrgia de l’any i a través de la ciutat com poden ser les festes majors. Una taula, una pedra, ens reuneix en festa i en el Crist; que per a nosaltres és cap i pastor, és tot, és Déu mateix".
En aquest projecte s’ha comptat també amb l’ajuda i complicitat de diverses persones de Vilanova i la Geltrú, entre les quals cal destacar l’arquitecte Antonio Palacios per al seguiment i execució del projecte del despatx T113, el picapedrer Francesc Xavier Soler i Joel Escorihuela per a la direcció d’obra. La relació humana és un factor cabdal en aquest projecte atès que Milà recorda que "els espais ajuden, però no és el definitiu; el definitiu són les persones que hi viuran, que hi faran experiència, que hi faran pregària".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.