Víctor Rodríguez –CR No en queden gaires i ben segur que els que queden sovint resten muts, arraconats o bé exposats en museus parroquials. Avui parlarem dels 'tenebraris', uns grans canelobres fets especialment per a un ofici concret, el de tenebres, oficis que tenien lloc durant la Setmana Santa.
Coneixerem un objecte d'ús litúrgic que s'utilitzava només un cop a l'any i, per tant, tenia una funció molt concreta i restringida en temps i ús. En perdre's la majoria d'oficis de tenebres amb les reformes del Concili Vaticà II, el tenebrari també ha anat passant a l'oblit i a la foscor i ha quedat relegat com a molt a un objecte decoratiu.
L'ofici de tenebres era la celebració que es duia a terme el dijous, divendres i dissabte Sant sovint en fer-se fosc i amb el canelobre 'tenebrari' com a objecte central davant de l'altar. Dissenyat de manera triangular -simbolitzant la Santíssima Trinitat- acostumava a tenir 15 espelmes disposades en forma escalonada o piramidal, coronada amb una de central i principal al mig.
El nombre d'espelmes no era en va. Simbolitzaven els 11 apòstols (sense Judes), les Tres maries i la Mare de Déu. Ciris encesos a l'inici, s'anaven apagant a mesura que avançava la celebració cantada de salms i lamentacions: després de cada lectura, s'apagava un ciri i l'església cada cop romania en una penombra més extrema i tenebrosa.
El darrer ciri que quedava encès era el superior que sovint era nomenat com l'espelma mariana, i simbolitzava la fe de la Mare de Déu que sempre va creure en el seu fill, en el triomf que venceria les tenebres del pecat i de la mort.
Cap al final, doncs, només restava encesa l'espelma superior en tot el temple i és quan es portava el canelobre rere l'altar, simbolitzant la permanència de l'església a l'espera de la resurrecció Pasqual. Llavors entraven en joc uns altres elements que substituïen les campanes, eren les matraques i carraques, car les campanes no sonaven durant Setmana Santa.
El so de les matraques simbolitzava els trons un cop esdevinguda la Mort de Crist. Tothom doncs participava d'aquest soroll i els més petits -avui ja avis- recordaran que era el moment que es tenia permís 'per anar a matar jueus'. Coses d'antes.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.