Com es viu la Setmana Santa en un vaixell?

Glòria Barrete –CR Setmana Santa és sinònim des de fa ja algun temps d’arribada de creuers als ports de casa nostra, però també ho és cada dia de l’any l’arribada de vaixells mercants amb mercaderies i productes arreu del món. Com s’ho fan els mariners i treballadors del mar per viure la Setmana Santa en un vaixell? Continuem amb la sèrie Com es viu la Setmana Santa a…?.

“La Setmana Santa a bord dels vaixells no es diferencia massa d’una altra setmana”, afirma Ricard Rodríguez-Martos, delegat de l’Apostolat del Mar de l’arquebisbat de Barcelona. Així com Nadal és una festa a la qual s’apunta tothom, sigui creient o no, la setmana santa ja és més concreta del cristianisme. “En els vaixells es treballa igual, sigui festiu o no, i les celebracions que es facin dependran molt de les tripulacions”, apunta Rodríguez-Martos. Si és una tripulació filipina, per exemple, sí que és molt probable que li donin una importància a la festa pel fet de ser una cultura molt religiosa. Normalment, però, explica el delegat, “tampoc a bord tenen masses mitjans per fer cap celebració especial i probablement quedarà més en l’àmbit íntim de cada persona”.

Des de l’Apostolat del Mar el que fan i han fet ja des de la Quaresma és repartir uns fulletons que es posaven a la disposició de tothom. Aquesta setmana han fet uns fulls en què parlen de la setmana santa i del Diumenge de Pasqua. Aquests papers es porten també als vaixells per qui els vulgui. El Diumenge de Pasqua faciliten també un full amb l’Evangeli i un petit comentari, i des de fa uns anys li sumen l’entrega d’ous de xocolata com a obsequi de Pasqua. “Això per a tothom i a qualsevol vaixell, siguin catòlics o no”.

La festa de Pasqua a Stella Maris, el vaixell insígnia de l’Apostolat del Mar, la celebren dimarts de Pasqua, enguany l’11 d’abril. Celebren una missa i posteriorment ofereixen berenar i algunes mones que normalment els regalen algunes pastisseries. “Això ho tornem a fer ara després de la pandèmia, perquè els tres darrers anys no hem pogut”. En aquesta missa es convida als voluntaris d’Stella Maris, als residents, i després als vaixells que estan informats. “Si algun treballador dels vaixells o qualsevol persona a bord vol participar-hi nosaltres els anem a buscar amb la nostra furgoneta”.

Rodríguez-Martos reconeix que la celebració a bord d’una vetlla pasqual no els hi han demanat mai. Sí que per aquestes dates els hi demana algun vaixell alguna missa a bord, dies abans o després. “És més habitual al Nadal que no pas per Pasqua”. En els creuers, explica, la cosa és diferent. Una de les coses que ofereixen als creuers és justament una missa a bord. Abans de la pandèmia al llarg de l’any unes cinc o sis misses les demanaven, però s’ha de tenir en compte que els vaixells de creuer han estat els últims a normalitzar la situació, per tota la gent que embarquen. “Quasi fins a l’agost de l’any passat hi havia restriccions”. Sí que és usual que en els creuers de tant en tant trobin algun grup de fe que es troben els diumenges per pregar. “Aquests grups en arribar a Barcelona ens demanaven una missa, sí, i havíem fet fins i tot alguna amb el bisbe Toni Vadell. Ara fa molt temps que no ens en demanen cap”.

Ricard Rodríguez-Martos reconeix que avui dia la religiositat explícita és difícil perquè “la major part de la població no és gaire de missa”, i la gent de mar no és pas diferent. “La gent de mar és un reflex de la gent de terra”. Rodríguez-Martos porta quaranta anys sent el responsable de l’Apostolat del Mar. Professionalment, és capità mercant, i ha navegat com a mariner i després he estat molts anys de professor de navegació a la Facultat de Nàutica. El cardenal Jubany el va ordenar diaca permanent l’any 1983.

L’Apostolat del Mar de l’Església catòlica neix el 1920 a Glasgow (Escòcia), tot i que oficialment va ser reconegut per Roma el 1922, però es considera que la data de naixement és el 1920. La idea inicial era molt similar a la de les altres esglésies predecessores, un grup normalment de laics que veien les necessitats humanes dels mariners i es dedicaven a ajudar-los. Aquí apareix la figura del capellà i se li dona un aire més estructurat.

A Barcelona l’Apostolat del Mar neix el 1927, només set anys més tard que a Glasgow, convertint-se en el primer a Espanya. Aquí el va fundar un jesuïta, el pare Brugada. Fins a l’any 1940 es compta amb grups de dones que es dedicaven a procurar roba, i normalment ho feien sota la protecció d’una parròquia, sense estar estructurat. “Era més voluntarisme que organització”, explica Rodríguez-Martos. L’any 1948 el Port cedeix un edifici a la Barceloneta i allà s’erigeix la primera llar-residència. I fins a l’any 1991. “Ja feia temps que nosaltres demanàvem sortir d’allà perquè estava fora de tot el trànsit comercial, però ens va venir de perles les Olimpíades perquè tota aquella zona va ser enderrocada”. L’any 1979 el cardenal Jubany ja li va donar la forma jurídica de delegació diocesana a l’Apostolat del Mar, i els espais actuals es van inaugurar l’any 1992.

L’Apostolat del Mar a Barcelona compta amb una residència, amb vint habitacions individuals i sis dobles. Normalment, s’hi allotja gent que ve a embarcar o que ve a Barcelona a fer un tràmit, o ve de vacances a Barcelona, o algun pescador que a l’estiu dorm a la barca i a l’hivern ve aquí. També passen temporades grans alguns mariners ja jubilats que potser no tenen família. “És molt variable”. També tenen personal d’embarcacions portuàries que potser són de fora, i treballen dues setmanes i dues a casa. A escala mundial, de fet, de residències són comptades les que queden. “És una estructura molt cara de mantenir i els preus són molt ajustats”.

L’activitat més important de l’Apostolat del Mar, però, és el que fan amb els vaixells que arriben. “Cada dia de l’any, de dilluns a diumenge, excepte el dia de Nadal i l’1 de gener, es visiten vaixells”.