Quan el dolor toca a la porta, com ho ha fet amb aquesta horrible catàstrofe aèria, les nostres vides trontollen. I quan més informació rebem sobre els esdeveniments la nostra perplexitat augmenta.
Masses preguntes sense resposta i masses respostes que no aporten pau al nostre cor.
La cataracta informativa creix i creix però malgrat segueix creixent continua sense aportar la pau que necessita el nostre cor.
On trobar la pau perduda?
Com recuperar la serenor?
Com apaivagar el dolor?
Com consolar als altres?
És en l’afecte de qui ens estima on podem trobar bona part de les respostes que cerquem.
No són respostes a les nostres preguntes però son les respostes que demanda el nostre cor.
Volem saber però encara més volem ser consolats.
La informació no sempre ens consola.
L’estima de qui ens estima sempre ens consola.
També hi ha una segona benedicció pels que hem depositat la nostra fe en Jesús.
Encara que no sempre encertem en les paraules a l’hora d’explicar-ho el que sabem és que l’estima de Jesús es fa palesa en la nostra vida i, en aquesta proximitat, trobem pau, consol i serenor.
És el que en aquests moments necessita el nostre cor.
És el que en aquests moments ens aporta l’experiència de la nostra vivència en Jesús.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.