Aquestes són les paraules que el papa Francesc adreçà als responsables italians de l’Institut Nacional de la Seguretat Social. El papa demanava als polítics que fossin curosos en l’administració dels béns públics, per tal de “no malbaratar els recursos dels ciutadans”.
Seria bo que els responsables dels partits polítics i els candidats que es presentaran a les eleccions municipals, treballessin a favor d’una societat que “sembla haver perdut l’horitzó del futur” i que té “poc interès pel què pugui passar amb les generacions futures”. I per això el papa ens recordava que “la Seguretat Social és un tema cada vegada més actual”.
El papa remarcava la importància que per als ciutadans té la Seguretat Social, tot i que, dissortadament, “no tots els països del món poden comptar amb un organisme així”.
Com passa també al nostre país, la pensió d’un treballador se sosté gràcies als anys de servei treballats, i també “perquè alguns més, fins i tot estrangers, treballadors que encara no tenen la ciutadania italiana, amb la seva activitat estan pagant les pensions”.
El papa recordava l’hivern demogràfic que vivim, amb la falta de relleu generacional, que posa en dificultats el sistema de Seguretat Social. Per això, i els polítics ho haurien de tenir molt en compte, “perquè la Seguretat Social funcioni i estigui a l'altura dels desafiaments de la societat que envelleix”, el papa va fer una triple crida: “No al treball il·legal, no a l’abús del treball precari i sí al treball decent”. I és que, com deia el papa, “la precarietat laboral genera desconfiança, impedeix l’ingrés al sistema de Seguretat Social i augmenta la caiguda de la natalitat”.
Francesc demana que el treballador sigui “sempre lliure, creatiu, participatiu i solidari”, com ho deia a l’exhortació Evangelii gaudium.
El papa ens recordava que el qui acumula “només per a ell mateix acaba enganyant-se” i qui “es tanca en falses seguretats, no té futur”. Per això el papa posava als polítics l’exemple de Josep, fill de Jacob, un home previsor, que “a l’Egipte es preocupà de guardar el cereal dels anys d’abundància, per afrontar les dificultats dels anys d’escassetat que vindrien més tard”. Per això el papa demana per a la nostra societat, “polítics savis, guiats pel criteri de fraternitat”, que evitin “malversar els recursos quan existeixen”, ja que poden deixar “en series dificultats les generacions futures”.
No necessitem ni polítics lladres, que s’aprofiten dels diners de tothom, ni demagogs, que, en campanya electoral, com deia el periodista Xavier Domènech, són capaços de prometre “un pont i, si cal, un riu”. O com el qui va ser alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València, que prometia portar la platja a la capital de la Costera. I a més, encara es burlava i feia befa dels qui li havien donat el seu vot, tot dient: “I encara em votaren. Seran rucs!”.
David Pagès, al seu llibre “Fe arrelada”, ens diu que “li agrada fixar-se en els rètols de tota mena” i que “n’hi ha un pel qual tinc una especial predilecció”. Es troba a la façana dels Serveis Mèdics de Girona. Hi apareix transcrita una citació del Dr. Ciril Rozman, un metge català d’origen eslovè, que diu el següent: “Només una bona persona pot ser un bon metge”. David Pagès continua així: “Aquesta “fórmula” és molt vàlida per als metges i per a totes les persones del món sanitari, però també ho és, o ho hauria de ser, per a tots els altres professionals, sigui quin sigui l’ofici que exerceixin”. Penso que aquestes paraules del Dr. Ciril Rozman (que cita David Pagès al seu llibre), també són molt adients per als polítics. Per això jo crec que només una bona persona pot ser un bon polític. No un lladre, ni algú que s’aprofiti dels altres, ni un mentider o un hipòcrita.
Crec també, que els polítics haurien d’aprendre de la saviesa de Sant Benet, quan al capítol 31 de la Regla demana a l’ecònom del monestir, que sigui assenyat i prudent. El pare dels monjos d’Occident elogia l’ecònom, perquè “qui administra bé es guanya un bon lloc” i per això li demana que, amb seny i prudència, “es miri tots els objectes i tots els béns del monestir com si fossin vasos sagrats de l’altar”. A més, Sant Benet vol que l’ecònom “no es deixi portar per l’avarícia, ni sigui pròdig o dissipador del patrimoni del monestir” (RB, 31). Tot un exemple per als nostres polítics.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.