El dijous passat vaig presentar un petit llibre a la biblioteca Joan Triadú de la ciutat de Vic. Editorial Proteus em va convidar a fer una experiència única: explicar el que és l'ètica a nens i nenes entre deu i dotze anys.
La presentació va tenir lloc a una escola pública de la Guixa un dia del mes de maig i el dijous vam presentar el resultat, un petit opuscle titulat No passeu de llarg. No vull, però, parlar del llibre, sinó del procés, de la trobada amb els marrecs d'aquella escola. Em van fer preguntes molt intel.ligents, molt lliures, molt desacomplexades. L'infant és un petit filòsof i quan se li dóna la possibilitat expressa tot el talent i tota la curiositat que porta al dedins.
He de reconèixer que vaig sentir por escènica en començar a parlar i feia molt de temps que no experimentava aquesta perplexitat a l'hora de parlar en públic, però temia, perquè imaginava que al cap de pocs minuts els marrecs perdrien l'atenció i que no sabria trobar el registre apropiat.
Vaig presentar-los el que era l'ètica a partir d'una narració, més concretament, d'una paràbola que forma part del cos de la tradició cristiana, la del bon samarità. Els nens van estar molt atents mentre la llegia. Feia la impressió que era la primera vegada que s'atansaven a un text d'aquesta naturalesa. Els va agradar i a partir del relat vam aprofundir en les grans categories ètiques: la responsabilitat, la sensibilitat, la gratuïtat, la donació i la universalitat.
No els vaig dir que aquest era un relat religiós, menys encara que era Paraula de Déu. El vaig utilitzar com a expressió de la conducta ètica. El bon samarità para, s'atura i vetlla pel malferit. Van entendre que parar-se és ètic. Després van venir les preguntes punyents i la crítica als adults.
Dijous a la biblioteca Joan Triadú vam fer festa grossa. Alguns nens d'aquella sessió també van venir a la presentació amb les seves mares (sobretot les mares) i vam tornar a parlar del que era l'ètica. Després, en tornar cap a casa, vaig pensar que hi ha motius per l'esperança, que cal confiar en les noves fornades i que més enllà dels profetes de calamitats, cal confiar en què també ells agafaran la torxa i seguirant lluitant per un món més just.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.