Espiritualitat laica emergent, 2

En la presentació del meu darrer llibre, Inteligencia espiritual, he pogut observar com de rica i de complexa és la vida espiritual de les persones. Molts lectors i amics em van voler acompanyar i ho agraeixo de tot cor. Sempre és gratificant poder veure que el pensament que bonament articulem té receptors i interessa. La veritat és que, a partir de les diferents respostes i interaccions amb molts lectors que s'acostaven pel ritual de la signatura, he anat veient que la noció vida espiritual amaga significats molt diferents i dispersos en la nostra societat. Això que humilment anomeno la espiritualitat laica emergent té rostres molt diferents i seria insensat i desfortunat fer-ne un judici veloç i simple.

Sembla que ha arribat ja el moment de poder referir-se directament i sense temença a la dimensió espiritual de la persona. Ja no cal demanar permís als ideòlegs de torn. Se'n parla obertament, però de maneres molt distintes. Encara subsisteixen formes de cientisme i de positivisme cec que redueixen tota dimensió espiritual a pura ficció o miratge, però en termes generals, tant el públic com els teòrics, d'escoles molt distintes, reivindiquen la dimensió espiritual i el desenvolupament integral de la persona.

És un bon signe, un bon auguri. Sembla que comença una nova sensibilitat. Cal, però, anticipar-se i mostrar que l'espiritualitat, com l'ésser i com l'amor, es diu de moltes maneres i que també hi ha lloc, amb plena legitimitat, per a una espiritualitat cristiana que, a la vegada, s'expressa de manera plural, perquè també hi ha moltes diverses escoles i estils espirituals dins del si de la comunitat eclesial. Caldrà fer veure a moltes persones que també és possible viure l'espiritualitat i conrear-la creativament en el marc de la comunitat cristiana, que la comunitat no és una gàbia, ni un refugi enfront de la crueltat del món; menys encara una secta tancada, sinó un espai porós, obert a tots i amb voluntat d'incloure.