A l’evangeli d’aquest diumenge festivitat de Crist Rei (Lc 23,35-43) s’hi poden distingir dos temes: les burles de la gent, els sacerdots i els soldats dirigides a Jesús i el diàleg de Jesús amb els dos crucificats amb ell.
Sorprèn la resposta de Jesús al crucificat que li ha demanat: “Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne”. Jesús li respon: “T’ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís”. Per què Jesús, en consonància amb el terme regne, que ha emprat el crucificat no respon prometent al crucificat el Regne de Déu que tantes vegades ha anunciat i predicat? Lluc posa en boca de Jesús el terme paradís. En els evangelis només l’usa ell en aquest passatge i en el Nou Testament un cop Pau (2 Co12,4) i un cop també l’Apocalipsi (Ap 2,7).
Aquests termes que surten només una vegada en els 4 evangelis, com aquest cas, o en tot el Nou Testament, o en tota l’Escriptura criden de seguida l’atenció. Partint del principi que cap detall és superflu en els escrits bíblics, desperta preguntes d’immediat. Els sinòptics tenen passatges molt semblants, però també tenen diferències i és precisament en l’ús d’aquest tipus de termes on es noten les diferències i s’estableix la peculiaritat de cada evangelista. Per tant, no és sobrer que hi fixem la nostra atenció.
Tornant al terme paradís cal recordar que pel perses era un lloc tancat, un jardí o un parc on el rei descansava o practicava la cacera. El llibre del Gènesi diu que El Senyor-Déu plantà un jardí a l’Edèn (Gn2,8); quan es va fer la traducció de l’hebreu al grec pels LXX, es va traduir el terme jardí per paradís. Algun text de la literatura jueva apocalíptica i extrabíblica parla del paradís com un lloc de bondat, amb arbres de tota mena i també el de la vida, lloc reservat als justos que han suportat calamitats tota la vida (2Hen 2). És aquest el sentit que pren en el llibre canònic de l’Apocalipsi (2,7).
El paradís del Gènesi pot ser una imatge de la terra d’Israel. Hi ha prou pistes per pensar això: la prohibició de menjar el fruit és la llei, la transgressió és la infidelitat del poble, l’expulsió del paradís és l’exili. Esquema resum de la història del poble d’Israel.
El llibre del segon Isaïes diu que el Senyor convertirà les ruïnes de Sió en un paradís (Is 51,3). Retorn a la terra, retorn al paradís. Si això val, podem dir que Jesús li està dient al crucificat amb ell, que tots dos hauran arribat avui a la terra promesa, a la fi feliç de l’experiència del poble d’Israel. Ara bé, dona Lluc indicis per pensar que Jesús viu la mateixa experiència que el poble d’Israel?. Com Israel, aquell, que en el Jordà és anomenat Fill de Déu, experimentarà les temptacions del desert (4,1-13) quan el diable li digui: Si ets Fill de Déu....; temptacions que es repetiran al calvari quan els que es burlen d’ell diran: “Salva’t tu mateix si ets Fill de Déu” (23,35). Com Israel haurà fet el seu èxode en sortir de Jerusalem cap al Calvari. Jesús repeteix l’experiència del poble d’Israel que s’acaba amb l’arribada a la terra promesa o el paradís. Només l’Israel que no rebutja el Messies ( el que el rebutja està tipificat pels que es burlen de Jesús) podrà fer entrada al paradís la terra promesa definitiva.
A més del símil amb la terra promesa, el paradís és imatge de la condició original de la persona humana. Les portes tancades del paradís es tornen a obrir amb la mort de Jesús, el que Sant Pau ha anomenat nou Adam, en contraposició a l’altre Adam, el que n’havia provocat la tancada.
Festivitat de Crist Rei
24 de novembre de 2013
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.