Refexions sobre la meditació cristiana

Meditar és senzill i pràctic. És experiència més que teoria, és una manera de ser més que una manera de pensar. Pel profund efecte que exerceix en la vida d’un mateix, meditar fins i tot és més que un mètode d’oració: és una forma de vida, de viure cada situació des del centre profund del propi ésser.

Meditar és assolir la quietud de cos i esperit. Malgrat totes les distraccions del món actual aquesta quietud és del tot possible per a tothom ara i aquí. Però per assolir-la cal dedicar temps a la tasca del silenci. Aquesta tasca es duu a terme recitant una oració curta, un mot, que avui dia s’acostuma a anomenar mantra. El mantra és senzillament la manera de situar la nostra atenció, amb fe, més enllà de nosaltres mateixos, i és un mètode per allunyar-nos dels nostres pensaments i preocupacions. És així com l’exercici de la meditació desenvolupa l’harmonia de cos, ment i esperit.

Els primers cristians anomenaven la meditació ‘oració pura’. És un do de tanta profunditat que cal assimilar-lo de mica en mica. D’entrada no podem entendre el seu sentit precís. Però a mesura que anem meditant ens endinsem més profundament en la realitat, perquè la meditació ens duu a l’amor que hi ha al centre del nostre ésser i ens fa persones més afectuoses en totes les nostres relacions.

Per meditar escolliu un lloc silenciós i seieu amb l’esquena recta en una postura còmoda. Tanqueu suaument els ulls. Relaxeu-vos però estigueu atents. De forma silenciosa, internament, comenceu a repetir un sol mot, el vostre mantra. Nosaltres recomanem el mantra maranatà. Digueu-lo amb senzillesa — ma-ra-na-ta — en quatre síl·labes de la mateixa entonació. Podeu dir el mot d’acord amb la vostra respiració, lentament, rítmicament.

Maranatà és un mot arameu, la llengua que parlava Jesús. Significa “Senyor, veniu!” i és probablement l’oració cristiana més antiga. Amb ella sant Pau conclou la seva primera carta als cristians de Corint.

Escolteu el vostre mantra mentre el dieu, dolçament i continuadament. No cal que penseu o imagineu res, sigui espiritual o no. La meditació no és un estat de somnolència o de quietud passiva sinó que és vetlla atenta. Quan durant la meditació us vinguin pensaments i imatges (és a dir, distraccions) senzillament torneu a repetir el vostre mot. No intenteu dissipar o reprimir les distraccions. Senzillament deixeu-les passar dient el vostre mantra. Mediteu cada matí i cada vespre entre vint i trenta minuts.

“Desistiu, reconeixeu que jo sóc Déu,” canta el salmista. Quan meditem apartem el focus de la consciència de nosaltres mateixos. No estem pensant ni parlant a Déu. Cerquem fer quelcom incommensurable: cerquem estar amb Déu, estar en la ment de Crist. Anem més enllà dels pensaments, fins i tot de pensaments pietosos. La meditació no s’ocupa de pensar sinó de ser. L’objectiu de la nostra oració cristiana és permetre que aquella presència misteriosa i silent de Déu que ja és dins nostre esdevingui la realitat que dóna significat, forma i sentit a tot allò que som i fem. La tasca primordial de la meditació, per tant, és portar la nostra ment distreta cap a l’atenció en quietud, silenci i senzillesa.

Meditar és un pelegrinatge directe al nostre centre, al nostre cor. Endinsar-nos en la senzillesa de la meditació significa aprendre una disciplina. Amb fe i paciència la meditació ens duu a regnes del silenci cada cop més profunds. És estant en aquest silenci que ens endinsem en el misteri de Déu. La invitació de l’oració cristiana és la de perdre’ns a nosaltres mateixos i unir-nos amb Déu. D’aquesta manera deixem enrere el nostre jo egoista, per morir i ressuscitar al nostre jo veritable en Crist. Cadascú de nosaltres és cridat vers aquest objectiu ja que és la plenitud de la vida humana.

John Main OSB (1926-1982) fou un monjo benedictí el qual, essent encara un jove diplomàtic a l’Àsia Oriental, s’inicià en la meditació de la mà del monjo hindú Swami Satyananda. No va ser fins anys després quan s’adonà fins a quin punt l’oració silent estava arrelada també en la seva pròpia tradició. L’any 1975 va obrir el primer centre de meditació cristiana al seu monestir de Londres, recuperant així aquesta senzilla pràctica d’oració silenciosa i contemplativa. Aviat va veure, però, que aquesta pràctica no només era rellevant per a monjos o monges; la va veure també com un camí de renovació de l’Església i del món sencer.

“La bellesa meravellosa de l’oració és que el descloure del nostre cor és tan natural com el descloure d’una flor. Per deixar que una flor s’obri i floreixi només cal deixar-la ser; així, si senzillament som, si restem quiets i en silenci, el nostre cor no pot fer res més que obrir-se, i l’Esperit no pot fer res més que rajar a través de tot el nostre ésser. És per a això que hem estat creats.” (John Main)

Meditar crea comunitat, i és tant un camí de creixement personal com de transformació social. Arreu del món s’han anat creant grups de meditació que així ho manifesten, i que estan oberts a tothom que desitgi compartir el pelegrinatge cap al cor en silenci i amistat.

Aquests grups es reuneixen cada setmana en llocs molt diversos com ara en cases particulars, parròquies, universitats, presons, empreses, comunitats religioses i institucions governamentals.

A cada trobada els grups refresquen la seva comprensió de l’ensenyança, sovint llegint un text sobre la tradició contemplativa cristiana, a continuació mediten, i conclouen la trobada amb un breu temps de reflexió conjunta.

La Comunitat Mundial per a la Meditació Cristiana (WCCM) és una comunitat ecumènica d’una forta dimensió interreligiosa que vol fer conèixer la meditació en la seva tradició cristiana a través de les ensenyances de John Main, amb l’esperit de servir la unitat de tot.

Per a més informació sobre la Comunitat Mundial per a la Meditació Cristiana visiteu els llocs web http://www.meditaciocristiana.cat i http://www.wccm.org, o adreceu un correu electrònic a info@meditaciocristiana.cat.