Acollir, estimar i acompanyar

«Us demano que sigueu revolucionaris, que aneu a contracorrent, sí, en això us demano que us rebel·leu contra aquesta cultura de la provisionalitat, [...] atreviu-vos també a ser feliços.» Aquestes paraules les adreçava el Papa Francesc durant la trobada amb els voluntaris de la JMJ a Rio. No cal dir que en la societat en què vivim hem de ser conscients que el jove va a contracorrent quan es planteja l’aspecte religiós. En aquest context, doncs, cal destacar el gran treball i esforç de les delegacions diocesanes de joventut i de moltes altres realitats pastorals de Catalunya –escoles cristianes, esplais, comunitats religioses...– a l’hora de proposar experiències de trobada amb el Crist. Un exemple és el Secretariat Interdiocesà de pastoral de Joventut de Catalunya (SIJ) que vol esdevenir un projecte de treball conjunt amb la voluntat d’estimar els joves i atansar-los el gran tresor de l’amistat amb Jesús.

Avui més que mai cal donar al jove una identitat i referència que l’ajudi a viure la fe amb d’altres joves, un exemple poden ser els grups de vida cristiana.

Cal sentir-se Església formant part d’una realitat –parroquial, de grup, moviment... – diocesana sota el ministeri pastoral del bisbes, cap i pastors. Els nostres adolescents i joves en tant que una experiència d’Església que camina en la centralitat del Crist i no basada tant sols en unes activitats, veuen unitat, estima per Jesús i testimonis de vida que els ajuden a caminar. No oblidem la importància del nostre testimoniatge.

Tanmateix avui dia és important poder donar suport a les realitats de pastoral juvenil en les seves accions evangelitzadores i formatives: acompanyar els nostres grups amb un bon itinerari de la fe, donar suport als nostres monitors d’esplais en la seva formació de fe i en els valors de l’evangeli, intentar plantejar rutes i itineraris possibles amb la pastoral dels centres educatius religiosos dels nostres bisbats, generar espais de trobada per a compartir el viscut, entre d’altres.

L’actualitat i la novetat de la pastoral juvenil no rau en ningú més que en Jesucrist. Hem de ser capaços doncs d’anar a l’arrel de la fe, oferir espais privilegiats a la Paraula de Déu, a la pregària i la interioritat, tenir cura de la vida sacramental, el compromís per les causes justes i solidàries i l’amor a l’Església.

Tot això en un temps on es parla de nova evangelització –cal recordar en aquest sentit dues accions eclesials significatives: la creació d’un pontifici Consell per a la nova evangelització i la celebració d’un Sínode–, de fer arribar el missatge de Jesús a la vida real dels joves d’avui. En aquest sentit són diverses les iniciatives que s’estan duent a terme com Una llum a la nit o el Curs Alpha perquè «l’Evangeli no és per a alguns sinó per a tots. No és només per als qui ens semblen més propers, més receptius, més acollidors», ens ha recordat el Sant Pare.

En pastoral parlem molt del treball en xarxa que no és res més que la comunió eclesial. Cada cop la idea de l’autosuficiència té menys força tot i que encara queda camí per a fer. Constatem la pobresa del jove avui dia a l’església però, en canvi, es valora més la seva qualitat. La realitat, doncs, ens fa ser més humils i realistes.