Propera ja la Quaresma i tenint en compte les tres obres penitencials que el Senyor recomanà, ens ha semblat bo exposar el pensament d’un cristià antic –del segle III i a més del Nord d’Àfrica: Tertul·lià– sobre l’almoina. A diferència del dejuni i de l’oració, Tertul·lià no escriví mai cap obra sobre l’almoina. Així i tot, a nou escrits de l’Africà compareix l’almoina i sempre envoltada d’elements penitencials.

Aquests darrers anys i especialment els darrers mesos, la vida social a l’Estat Espanyol i també a Catalunya està marcada tristament per casos de corrupció econòmica. Alcaldes i regidors, diputats i senadors, dirigents sindicals, empresaris i banquers, fins i tot persones de la família del cap de l’estat i de la família d’un president de la Generalitat han quedat embrutats, alguns d’ells imputats per la justícia i altres condemnats i empresonats. No hi ha dia que no ens llevem amb notícies de nous escàndols financers, desfalcs o fraus.

Crida l’atenció a qualsevol lector de l’Evangeli la diversitat de perspectives sota les quals cada evangelista narra el fet singular de la vocació/crida dels primers deixebles.

Aquell matí a l’hospital em van comunicar oficialment el que feia temps que el meu cos pronosticava: havia arribat l’hora de canviar el full de ruta de la meva vida sacerdotal al voltant dels meus 80 anys. El metge m'ho va dir ben clar: «ha arribat l’hora de retirar-se, de jubilar-se»

La violència no s’acaba amb una sola vegada. Sempre hi ha qui vol respondre-hi. La violència engendra violència, l’espiral es fa gran i arriba a ser com una teranyina que envolta la persona i la societat, i de la qual és molt difícil desempallegar-se. D’altra banda, la violència és subtil, perquè pot semblar una acció sense motius, però de fet sempre troba raons i justificacions. Precisament, un dels autoenganys més freqüents és considerar que, es diu, cal «isolar els violents», en comptes de comprendre per què han actuat escampant la mort.

La Facultat “Antoni Gaudí” d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts cristianes, tot just erigida el passat 2 d’octubre, ha començat amb força la seva activitat acadèmica, però també la recerca. Així ja hem pogut gaudir d’un projecte liderat pel Seminari de Cristianisme en l’Antiguitat Tardana, fins ara de la Facultat de Teologia de Catalunya, en col·laboració amb dues facultats de teologia franceses, les de Lió i Tolosa de Llenguadoc, i la prestigiosa editorial de textos cristians antics, Sources Chrétiennes.

Amb el número 61 de la revista El Bon Pastor iniciem el sisè any de vida d’aquesta publicació que cada mes rebeu a través del correu electrònic en format de PDF i que també podeu trobar a la pàgina http://www.elbonpastor.cat

 

Quina és la meva proposta? L’anunci de l’Evangeli és provocatiu quan ve d’una comunitat que viu l’Evangeli... El que diu el Papa Francesc: Els cristians tenen el deure d’anunciar l’Evangeli sense excloure ningú, no com qui imposa una nova obligació, sinó com qui comparteix una joia, assenyala un horitzó bell, ofereix un banquet desitjable. L’Església no creix per proselitisme, sinó per atracció (EG 14).

 
La comunitat esdevé un gran repte per a l’evangelització.