L’acabament del curs és un moment propici per les revisions i avaluacions, per assolir una “fotografia” de la realitat. Aquestes darreres setmanes hem tingut ocasió d’aproximar-nos a la classe de religió no tant des del debat sinó des de fets consumats, significatius i de qualitat.
Efectivament, el 24 d’abril es va celebrar la IV Jornada de mestres i professors de religió catòlica a Sant Julià de Lòria (Principat d’Andorra) organitzat pel Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió de Catalunya (SIERC) i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya amb més de 400 participants. Un esdeveniment que va consolidant-se i que encara no es tractat pel mitjans de comunicació en la proporció de la seva importància.
En segon lloc, la conferència del 29 d’abril Curs d’ètica i cultura religiosa a l’escola del Québec de la Dra. Solange Lefreve, doctora en teologia i directora de la Facultat de Teologia i de Ciències de les Religions de la Universitat de Montreal, organitzada per la Fundació Joan Maragall. Es tracta d’una incipient i molt interessant experiència sobre el tractament dels temes de religió a l’escola, tot i que encara, amb una important dosi d’interrogants. Una experiència i una interpel·lació. El resum de la conferència ens dóna una idea molt aproximada del seu plantejament.
I molt més recentment la publicació de l’Informe Protagonistas de la clase de religión. Es tracta d’un estudi sociològic dirigit per Carlos Esteban -director de la revista Religión y Escuela- i gran expert en aquest àmbit, publicat per la Fundació Santa Maria (Cuadernos Fundación nº 17). A finals de maig es va fer la seva presentació.
No s’havia fet cap altre estudi sociològic complet sobre l’ensenyament de la religió des de 1998. Llavors la Oficina de Estadística y Sociologia de la Conferencia Episcopal Espanyola publicava el document La enseñanza en los centros escolares. Estudio sociológico.
Els dos documents no són del tot comparables al cent per cent però tenen força elements compartits. Allò més coincident és el plantejament de realitzar l’estudi a partir dels tres sectors protagonistes: els alumnes, els mestres i els pares i mares.
Protagonistas de la clase de religión aporta una enorme quantitat d’informació. D’aquestes dades se’n deriven directament algunes conclusions i altres hauran de ser aprofundides i analitzades amb més detall. Com tot estudi té les seves limitacions però des del meu criteri és d’un document de lectura obligatòria per a tot aquell educador implicat en aquest sector. L’Informe mereix ser llegir en clau de “seminari” on els educadors tinguin ocasió de compartir, contrastar i matisar les diverses opinions. El resum de premsa és un document eloqüent.
De les moltes coses interessants de l’Informe en vull remarcar cinc:
1r. L’absoluta adequació del professorat de religió pel que fa als requeriments de títols i estudis per a l’exercici de la docència. Més encara, un nombre significatiu de mestres i professors de religió mostraria un currículum previ i un interès per la formació continuada superior a la mitjana d’altres col·lectius docents.
2n. L’important compromís social, eclesial i professional dels docents d’aquesta matèria.
3r. La confirmació per part de tots els sectors (alumnes, pares i mestres) de les diverses contribucions específiques de la matèria de religió i, destacant especialment, la seva contribució cultural i humanitzadora.
4t. La constastació de la necessitat de fer arribar a tothom el patrimoni cultural derivat del fet religiós.
5è. L’existència d’una escletxa, d’un debat no resolt, d’una fesomia sovint no ben explicada o no entesa sobre la naturalesa de l’ensenyament de la religió confessional.
Un vigor que encara donarà més fruits.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.