Un lloc que podràs anomenar llar, una gent que podràs anomenar família

Em sembla que era l’any 1993 quan vaig tenir la sort de poder anar a Israel. Un dels llocs que recordo em va impressionar més i que encara tinc molt present a la ment, va ser el lloc que surt avui a l’Evangeli, Cafarnaüm. Si un dia hi aneu, veureu que actualment no hi ha cap ciutat, tot són ruïnes, la més important de les quals és el que en diuen”L’ Illa Santa”. Hi ha una església, però a sota, molt ben arreglades hi ha unes ruïnes que per a mi són molt venerables, i que m’inspiren molt. Són les d’aquesta casa de l’Evangeli, la casa de Simó Pere. Hi ha unes edificacions a sota que es veuen perfectament que daten del segle I, de l’època de Jesús i la casa de Pere. Hi ha tres moments d’edificacions en aquestes restes. Primer l’edificació del segle I, era un conjunt de cases amb un pati central, que segurament és on vivia Pere i Andreu, un conjunt de famílies. I sembla ser que a mitjans del segle I, per tant, després dels fets de Pasqua, es van enderrocar unes quantes parets i es va fer una sala més àmplia, que segurament servia per reunir-se els cristians. Hi ha evidències d’això per una sèrie d’inscripcions que s’hi troben en arameu, en grec i en llatí, que parlen de Jesucrist, d‘oracions a Jesucrist, confessions de la seva divinitat i, fins i tot, algunes entorn de Pere, Tot això fins el segle IV en que els bizantins hi van edificar una església que va ser destruïda per les invasions posteriors. Però no deixa de ser impactant, que aquest mateix lloc a través dels segles s’hagi conservat.

En l’evangeli de Marc és la primera vegada que surt aquest lloc: Jesús hi entra amb els seus apòstols, i hi menja. I, a poc a poc, Cafarnaüm serà la casa de Jesús. Si ens fixem en l’evangeli de sant Marc, moltes vegades trobarem que dirà: Jesús era a casa. I aquesta casa vol dir Cafarnaüm. Cafarnaüm era com el lloc de referència, el quarter general d’on Jesús entrava i sortia. Per tant, era la primeríssima referència de la primitiva comunitat amb Jesús mateix. I, tant és així que posteriorment als fets de Pasqua va continuar. Allà Jesús hi vivia, Jesús allí guaria, Jesús predicava. Recordeu que en aquest lloc és on van foradar el sostre per fer baixar el paralític. Allí Jesús aclaria les coses amagades als seus deixebles. Aquesta manera de fer de Jesús va continuar en l’Església en altres llocs. O sigui, altres lloc van esdevenir com “Cafarnaüms”, tant a Roma com a Jerusalem, com a altres llocs van esdevenir, “Domus Ecclesiae”. Cases on l’església es reunia per pregar, per fer el bé, per ajudar els pobres, etc, etc, tal com Jesús ho feia a Cafarnaum.

I aquest idea mateixa sant Francesc la va agafar. Francesc, que el veien molt sovint pels camins com Jesús, tenia també el seu Cafarnaüm, era “La Porciúncola”, Santa Maria dels Àngels. D’allà entrava i sortia, era el seu punt de referència. I això és el que voldria ser aquesta casa mateix on ara celebrem i totes les esglésies, són les cases de l’Església, són Cafarnaum. Aquí en aquesta casa d’Arenys, en aquest convent, i és bo de parlar-ho perquè avui l’Església vol que es parli de la vida religiosa, doncs entre aquestes parets, hi ha un grup de frares que intenta fer l’horari de Jesús. Com Jesús s’aixequen abans d’hora per pregar; com Jesús es reunia i menjava amb els seus deixebles, igual vivim en comú, en fraternitat, com Ella Cafarnaüm. Volem que aquesta casa sigui, com Cafarnaüm, un lloc on Jesús pugui predicar, hi pugui ressonar la seva paraula, Ell personalment: en l’Eucaristia, en els Sagraments, també en la catequesi, també en els grups. Que la paraula de Jesús, Jesús mateix tingui una casa, un lloc, on pugui expressar-se.

I com Jesús a Cafarnaüm aquesta casa vol estar oberta als pobres, als desvalguts que hi són acollits i ajudats. I aquesta casa, com Cafarnaüm, no vol ser un lloc tancat, d’aquí molts frares s’han traslladat a molts llocs, a llocs diferents de Catalunya, però no tan sols a Catalunya, sinó a Amèrica, a l’Àfrica, fins i tot a l’Àsia. És el punt d’on sortim cap a altres llocs.

L’altre dia estava a Barcelona amb un altre frare, en Jesús, i estàvem allà asseguts i s’acosten dos joves a predicar-nos l’Evangeli amb tota eufòria, ell anava amb hàbit, però és igual, i ens parlava de la seva església amb molta eufòria i ens va deixar aquest paperet que portava l’adreça del lloc on es reunien. Em va fer gràcia aquest paperet, fixeu-vos què diu: “Un lugar que podrás llamar hogar, y una gente que podrás llamar familia”. Crec que això és molt important. Aquesta intuïció d’aquest grup cristià és el que hauria de ser totes i cada una de les esglésies, “Cafarnaüms”. No sols unes parets, sinó un lloc que esdevingui una llar. I com ha d’esdevenir una llar? Perquè les persones han esdevingut una família. I això és el que hem de fer els frares d’una manera més intensa si voleu, però no d’una manera diferent de com ho ha de viure tot cristià. Cada una de les esglésies hauria de ser una llar on hom no se sent en un lloc, sinó acollit en una família.

Per això és important que hi hagi terciaris, que hi hagin els Grups de Diàleg i Pregària, que hi hagi la catequesi, que hi hagi grups perquè la gent es trobi, no amb unes pedres, sinó amb persones, no en un local, sinó en una llar, no en una organització, sinó en una família.

I perquè això pugui ser així, hem de fer com els deixebles que deien a Jesús: Tothom us està buscant. Si tots busquem a Jesús amb aquesta intensitat, aniríem convertint això en una llar i, nosaltres, en la gran família de Jesús.