La llei de la selva

Hi ha un biòleg que es diu Jordi Bescompte, que va néixera Olot, treballa al Coto Doñana i és professor d’Universitat. Aquest biòleg diu que es posa massa l’accent, quan es parla de la Llei de l’Evolució, en el que diu Darwin, com si la Llei de l’Evolució només fos producte de la violència del més fort sobre el més feble. Com si la llei de la selva fos producte, només, de la competència de les espècies que han pogut eliminar les altres. La llei de la selva seria, només, la competència. L’evolució, seria fruit de la mort i de treure els febles i afirmar-se els més forts.

Però els estudis que ell ha fet no van en aquesta línea, ell diu que l’evolució no és fruit preponderantment de la lluita del més fort, sinó al revés. Diu que l’evolució és fruit del que ell anomena “xarxes de cooperació”. Ell ha estudiat, junt amb altres biòlegs, que arreu del món, les xarxes de col·laboració entre les especies, a la selva són la base, no simplement de l’equilibri de la naturalesa, sinó també de l’evolució. I quines són aquestes col·laboracions? Unes coses molt senzilles, ell va estudiar bàsicament la col·laboració estreta entre els insectes i les flors. Diu que a tot el nostre planeta, gràcies a la col·laboració estretíssima entre els insectes i les flors es fa possible que les flors es fecundin i s’estenguin, i això alimenta als insectes. Aquesta xarxa de col·laboració va bé als insectes, a les plantes i a altres especies. Aquesta col·laboració no és únicament aquí, sinó en molts altres exemples en la natura.

La naturalesa la llegim massa a nivell de lluita i competència quan s’ha de llegir més a nivell de xarxes de col·laboració. El que fa que la naturalesa sigui el que és, no és primerament la lluita del més fort, sinó el fet que s’estenguin aquestes xarxes que possibiliten la vida de les espècies i dels animals. Aquest biòleg diu que tant és així, que quan es vol salvar una espècie en concret certament no està malament, però s’hauria de mirar més de mantenir les xarxes que fan possible que aquella espècie sobrevisqui, perquè si només mirem l’espècie, acabarà ensorrant-se la xarxa i si s’ensorra la xarxa acabarà morint també l’espècie que volíem salvar.

I això Jordi Bascompte ho relaciona amb l’economia, i té tota la raó del món. La nostra economia està basada amb la llei de Darwin del més fort. Actualment diem que el que convé és ser competitius, però ell diu que l’economia no es mantindrà únicament per quatre caps competitius que ensorrin tots els altres. L’economia es mantindrà si es creen xarxes solidàries on uns es recolzen en els altres, i es crea una xarxa humana que realment sigui la base de tota col·laboració, no la simple competència.

I això, fins i tot, es pot aplicar a la vida espiritual. Quan llegim aquests llibres d’auto-ajuda, se subratlla sovint que el que hem de fer és el que surti de dintre, el jo, el profund, però l’espiritualitat no pot ser autocentrada en un mateix. L’espiritualitat és saber mirar l’entorn i –fent servir aquest llenguatge-, crear xarxes de relació.

És el que diu sant Pau: En tot procuro adaptar-me a tots, i no busco el que em convé a mi, -ni espiritualment- sinó allò que convé als altres. Aquesta frase és molt important, “no miro el que em convé a mi, sinó el que convé als altres”. I Pau continua dient: seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist. Perquè és Crist el primer que no va mirar el seu melic, les seves necessitats, les seves ànsies, els seus interessos... no! Com dirà el mateix sant Pau a la carta als Filipencs: Tingueu els mateixos sentiments de Crist, ell que era de condició divina no és volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res i es va fer un de nosaltres. Aquesta és la dinàmica de Déu, no egocentrar-se, sinó sortir d’un mateix, i és això el que trobem a l’Evangeli.

I això a vegades no sempre porta la pau de l’esperit, sinó que porta dificultats. Fixeu-vos en Jesús, deixant-se portar per aquests sentiments de compassió vers el leprós diu el text: el tocà amb la mà i digué: Sí que ho vull: queda pur”. I aquell quedà net, però que li passà a Jesús? Si heu escoltat la primera lectura diu: “Els leprosos hauran d’anar sols, i no podran entrar al campament, ho recordeu? Doncs és això el que li passa a Jesús. Com que el leprós començà a dir tot el que Jesús havia fet per ell, el qui va quedar exclòs va ser Jesús, que va queda fora del campament i no podia entrar manifestament als pobles, va quedar impur. Seguir Jesús porta dificultats, fer l’opció, no centrada en un mateix, sinó amb els altres, per convenciment perquè és la manera de fer de Déu, porta les seves dificultats. Per això, és important fer nostra la pregària que la litúrgia posa avui als nostres llavis: Senyor, Vós heu promès d’habitar en els nets i humils de cor: feu que, per la vostra gràcia, siguem dignes de la vostra estada en nosaltres. Això és el que desitgem, que Déu habiti en nosaltres, ens transformi i ens doni la seva manera de fer.