Una bona part de les històries de la Bíblia es podrien agrupar sota el títol de Històries de germans, o Històries de gelosia. La història de Josep i els seus germans (Gn 37), Caín i Abel (Gn 4), Esaú i Jacob (Gn 25,22), Sara i l’esclava (Gn 21), David i Saúl (1Sa 18)... I a l’Evangeli, Els obrers d’última hora (Mt 20) o el Fill Pròdig i el seu germà (Lc 15). L’abundància de textos denota que la gelosia és un dels grans problemes en les relacions fraternes. Però en el darrer text, la preciosa paràbola del Fill Pròdig, les dificultats entre els germans no són simple gelosia, és més complex. El germà gran s’indigna perquè considera una injustícia que el pare segueixi considerant com a fill al petit. I el fill petit igual: “...ja no mereixo que em diguin fill teu...”. Tant l’un com l’altre consideren que es guanyen la dignitat de fill amb el seu comportament. Igual que els fariseus i els mestres de la llei als qui s’adreça la paràbola (Lc 15,1), creuen que ells són dignes perquè compleixen i no toleren que Jesús sigui amic dels pecadors, que no s’ho mereixen. No toleren la gratuïtat.
El moralisme és, moltes vegades, el gran obstacle per el nostre cristianisme, sigui de dretes o d’esquerres, és igual. Com el fill gran necessitem sentir moltes vegades a l’orella del cor:
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.