Aquesta és la transcripció del butlletí de la Direcció General d'Afers Religiosos de conferència que Francesc Torralba va impartir a Lloret de Mar, en el marc d’una trobada de les parelles lingüístiques interreligioses. En aquell acte, va presentar el primer document del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa i va centrar en la identificació dels criteris que fan possible la interacció, la fluïdesa entre grups, cultures o religions que formen part d’una mateixa societat.
(Francesc Torralba) Em pertoca subratllar les grans idees d’aquest document del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa que tinc el goig de presidir. Vam intentar descriure quines havien de ser les bases per a una convivència pacífica en un món integrat per distintes identitats espirituals o religioses. I sobre això que, en principi, és enormement complex, vam poder arribar a un acord, respecte a aquests criteris que havien de regular aquest univers caracteritzat per la pluralitat religiosa i espiritual.
El títol té a veure amb el valor de la diversitat. La diversitat es pot plantejar com a problema o es pot plantejar com a oportunitat. Generalment es planteja com a problema, com a conjunt de dificultats; rarament es planteja com una possibilitat per créixer, per desenvolupar-se, per ampliar el nostre cosmopolitisme, allò que en diem la nostra ment, sinó que, generalment, quan veiem diferents identitats coexistint en el mateix espai –un municipi, una ciutat, una nació–, generalment s’encenen les alarmes, perquè identificarem problemes en aquesta interacció.
En canvi, el que volem mostrar en aquest document, sense caure en la ingenuïtat, sense caure en allò que en diríem una visió rousseauniana de la condició humana, el que volem subratllar és que, si hi ha uns criteris ètics compartits entre les persones que comparteixen aquest espai públic, aleshores la diversitat és una ocasió extraordinària per créixer, per desenvolupar-se, per ampliar la ment, per ser més cosmopolites i lluitar contra el provincianisme, o lluitar contra una visió petita o minúscula de la realitat.
L’altre ens ensenya, l’altre ens alliçona, l’altre ens permet sortir del nostre cercle endogàmic. El que intentem descriure nosaltres és aquests criteris, que en diem criteris de discerniment. Per això és un text que no enfoca un problema concret, o una qüestió concreta, sinó que intenta establir les bases, els pilars per a un òptim exercici de la convivència entre religions al nostre país.
La gran força està posada en el prefix inter-, que és el que vull subratllar. Aquest prefix és molt rellevant: intergeneracional, interreligiós, intercultural. Aquest prefix indica sempre relació. Una altra cosa és el prefix multi-: vivim en societats multireligioses o multiètniques o multilingüístiques. Per nosaltres, el pas verdader, el pas difícil, el pas que ens fa créixer com a ciutadans és transitar del multi- a l’inter-, perquè en el multi- no hi ha interacció, cada univers té el seu món, els seus valors, les seves creences, la seva indumentària, el seu món, i en aquest món va vivint i es va desenvolupant, però el repte és obrir passadissos entre un món i l’altre, passarel·les, no per tractar de convèncer l’altre del meu món, no per tractar de mostrar-li que el meu món és millor, sinó perquè s’hi atansi, el descobreixi, i descobrint-lo vegi que hi ha molta riquesa humana. Per tant, el prefix verdader, el prefix amb el qual estem cridats a desenvolupar projectes, a desenvolupar projectes creatius com aquest de Lloret, és aquell que faciliti la trobada, la interacció, la correlació entre persones, entre grups, que potser per naturalesa tendirien a tancar-se hermèticament sobre si mateixos i a desenvolupar una cultura hermètica i separada dels altres.
El nostre model, el model que tenim per a aquest país és el de la interrelació, que és el que pot fer possible la cohesió, és el que pot fer possible el sentit de pertinença a una realitat més gran que aquesta pròpia comunitat tancada de la qual formo part. Ara, per fer això possible calen unes actituds, i aquestes actituds són les que intentem descriure, és a dir, de fet, tots podem identificar actituds que dificulten la interrelació o, fins i tot, la fan impossible, que fan molt difícil el diàleg entre generacions, o el diàleg entre cultures, o el diàleg entre universos religiosos distints. Nosaltres ho hem volgut formular en positiu, ja sabem que hi ha actituds tòxiques que destrueixen el teixit social i fan verdader forat en les comunitats públiques.
Del que es tracta és d’identificar aquells criteris que fan possible la interacció, la fluïdesa entre aquests universos que estan dins d’una mateixa població, municipi, país.
El text complert es pot descarregar aquí.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.