(Llorenç Puig / El Bon Pastor) A vegades sembla que ens hàgim d'acostumar a la violència, a la barbàrie sense escrúpols. Aquest mes, en efecte, hem pogut veure i intuir actes d'una violència extrema per part de persones que pertanyen a l'anomenat "Estat Islàmic", i també, a l'Àfrica, per part de Boko Haram. Decapitacions en massa, persones cremades vives, segrestos per motiu de la religió... coses que pensàvem que eren d'una altra època, i malauradament les trobem avui, als nostres dies.
També cal afegir, si són certes les imatges, la destrossa d'un patrimoni històric de tota la humanitat, al museu de Mosul. I l'amenaça, a Egipte, de la construcció d'una carretera que passaria per la zona arqueològica del monestir de sant Macari, del segle IV, tot espatllant-la...
Tot això ho sabem, és clar, i el normal és que ens horroritzi.
El que costa més comprendre és que joves europeus, encara que siguin d'orígens diversos, s’apuntin a aquesta barbaritat de moviment. Ja sabem que l'islam 'assenyat' denuncia i critica tots aquests esdeveniments. Ja sabem que tot això no té a veure amb la religió 'ben entesa'. Però hi ha joves criats i educats a Europa que veuen en tot això una llum i una atracció que els porta cap allà. Per increïble que sigui.
Què és el que troben, en tot això? [Podeu continuar llegint aquí]
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.